La pretensió hegemònica dels Estats Units i la Xina sobre la intel·ligència artificial no és excusa per no incorporar i adaptar aquesta tecnologia a la nostra realitat.
És la guerra. S’ha oficialitzat la gran guerra tecnològica entre els Estats Units i la Xina. Mentrestant, Europa mira des de les grades. Fins ara, la batalla era entre empreses controlades pel govern xinès i les companyies més capitalitzades del planeta, totes nord-americanes. En joc hi ha la conquesta del botí més preuat: la intel·ligència artificial.
Però des d’aquesta setmana, un desfermat Donald Trump ha marcat el ritme en la seva segona presa de possessió. Al seu costat, amb la seva família i els expresidents, no hi havia els dignataris polítics mundials ni tan sols els líders nacionals. En canvi, sí que hi eren els principals dirigents de les grans empreses tecnològiques, evidenciant que el govern nord-americà és ara qui dirigeix la batalla de la IA.
Ja a la Casa Blanca, el primer acte del nou/antic president dels Estats Units ha estat presentar, al costat de Sam Altman d’OpenAI i Larry Ellison d’Oracle, el projecte Stargate, amb una inversió de 500.000 milions de dòlars dedicats a infraestructures d’IA.
La paradoxa d’Elon Musk
Un aspecte clau d’aquesta nova era és la relació entre Trump i l’emigrant sud-africà Elon Musk. L’home més ric del món exerceix un lideratge agressiu a les seves empreses, entre elles SpaceX, Tesla, Neuralink, Starlink, o la xarxa X, però ha tingut temps de ser el principal activista en la campanya republicana. Ara Trump li ha encarregat aplicar els seus mètodes per reorganitzar i reduir l’Administració pública dels Estats Units. Trump i Musk utilitzen la brotxa grossa i no semblen haver entès què diferencia el que és públic del que és privat.
Aquesta lluita per l’hegemonia de la IA coincidirà amb altres batalles tecnològiques com la conquesta de l’espai, la fusió elèctrica, la computació quàntica, la seqüenciació genòmica o la robòtica. Hi ha molts interessos en joc, però no per això hem de renunciar a jugar la partida i defensar els nostres.
Excuses
Com els caragols quan plou, tornaran a sortir amb força els agorers que utilitzen qualsevol excusa per negar els canvis transformadors i per atribuir a la IA la responsabilitat de tots els mals del planeta. És una excusa perfecta per als progressistes que neguen el progrés o els liberals que rebutgen que la intel·ligència humana pugui tenir competència. La seva resposta als gestos de Musk o a la prepotència de Trump serà culpar l’eina.
Europa, Amèrica Llatina, Canadà, el Japó i altres regions haurien d’aprofitar aquest moment per reforçar la investigació, per disposar de models propis, donar suport al retorn d’investigadors expatriats i desenvolupar una IA més inclusiva, en contrast amb les visions més agressives de les dues grans potències.
En un moment en què la IA pot revolucionar sectors com la salut, l’educació, la comunicació o la sostenibilitat, i que pot tenir grans efectes en el mercat laboral, és fonamental diferenciar aquesta eina transformadora de les tàctiques que divideixen societats. És imprescindible que el debat arribi a la política, però no hauria de ser una altra arma llençada. No seria la primera vegada que la política de confrontació frena el progrés.
El president d’una nació que representa menys del 5% de la població del planeta no pot pretendre decidir sobre el 95% de la població mundial que no viu i no vota als Estats Units. Un país governat per un partit únic, com la Xina, no pot guanyar una batalla que ha de ser democràtica.
L’acció és el camí
Però la resposta no és la lamentació ni la mera denúncia. Europa i altres regions del planeta necessiten més bates blanques als laboratoris, més mans sobre els teclats i no deixar que la prospectiva quedi monopolitzada per les togues dels juristes. És moment d’actuar. En aquest sentit, cal valorar la iniciativa del govern espanyol creant els models Alia o el suport de França a Mistral, però calen milers d’iniciatives.
Quedar fora de la IA és la marginació i la pobresa de les nacions. No participar en aquest canvi tecnològic significa renunciar al progrés, perdre competitivitat al mercat global i limitar les oportunitats de desenvolupament per a futures generacions.
D’un compatriota de Musk, Nelson Mandela, és la frase: “Sempre sembla impossible fins que es fa”.
