Comencem l’any 2025, un any que pot ser sensiblement diferent dels darrers, bàsicament per l’arribada del president electe Donald Trump a la Casa Blanca acompanyat d’Elon Musk al capdavant del nou Departament d’Eficiència Governamental. Una persona, Musk, amb una enorme capacitat de condicionar col·lectius i països, no només per la seva immensa fortuna, més de 400 bilions d’euros segons la llista actualitzada de Forbes, sinó també per les seves empreses tecnològiques, entre elles Space X, amb el seu projecte Starlink, una xarxa amb més de 12.000 satèl·lits en òrbita per oferir connexió a internet a escala global, i la seva xarxa social X, dotada de la intel·ligència artificial Grok que és capaç de condicionar actituds i actuacions de milions de ciutadans. Una capacitat enorme econòmica, tecnològica i d’influència social que no hauria de passar desapercebuda ni ser ignorada per tots aquells països que no disposen de la mínima sobirania i independència tecnològica.
És precisament la nostra dependència tecnològica el que hauria de preocupar-nos. A tall d’exemple, què passaria si Starlink es converteix en l’empresa monopolista d’internet especialment en zones remotes o països sense infraestructures terrestres, o si la IA Grok avança en la línia de canviar el model d’entrenament de les IA cap a l’autoaprenentatge basat en dades sintètiques, tenint en compte que, en paraules del mateix Musk, “s’ha esgotat el coneixement humà acumulat”. Una evolució de la IA que pot allunyar-se de la realitat humana i dels valors humans i ètics que regeixen les actuacions.
La veritat és que, igual que Internet, les IA han arribat per canviar el món, i, de manera silenciosa, ho estan fent. Cada vegada són més les empreses que les fan servir per ser més productives, més ràpides en la presa de decisions i més pròximes als clients. Però també, els humans cada vegada més usen les capacitats que aporten els algoritmes, especialment des que va sorgir ChatGPT, la IA que va evidenciar com les noves eines digitals obrien noves maneres de treballar, produir, comunicar, relacionar-se i crear, tenint en compte que hi ha IA de tota mena, des de generar textos, imatges o vídeos, ajudar en l’anàlisi i diagnòstic de problemes, serveis de consulta telefònica, investigació de mercats, etc.
Vivim en un món tecnodependent, la clau és no dependre de tercers especialment si els valors i principis ètics d’aquests tercers no coincideixen amb els propis, tenint en compte que si els humans ens tornem progressivament més dependents de les capacitats de les IA, això planteja interrogants sobre la sostenibilitat dels col·lectius humans i els riscos d’aquesta dependència.
“Vivim en un món tecnodependent: la clau és no dependre de tercers especialment si els valors i principis ètics d’aquests tercers no coincideixen amb els propis”
Les respostes es poden intuir, però no s’identifiquen clarament, ara bé, allò que és indubtable és la necessitat de promoure l’aprenentatge de Big Data i del funcionament i riscos de les IA per a les empreses i les persones; invertir en la creació de tecnologies pròpies que reflecteixin els valors i principis ètics que caracteritzen la societat minimitzant la dependència de tercers; dissenyar i implementar actuacions per optimitzar les capacitats de les IA, però alhora mantenir habilitats humanes crítiques evitant la dependència excessiva; impulsar polítiques i normatives que supervisin l’ús de la IA evitant que s’utilitzi en contra de les societats i en benefici d’uns pocs; i aprofitar les capacitats de les IA per ajudar a resoldre les problemàtiques existents i avançar de manera responsable i sostenible. Sóc dels qui creuen que iniciem un període clau que obliga a no ignorar les realitats que es dibuixen en l’horitzó.
