Recentment, ChatGPT ha revolucionat la generació d’imatges mitjançant IA amb la seva actualització del model GPT-4o. Aquesta nova funció ha desencadenat un gran furor a les xarxes socials, omplint-les d’imatges generades per IA. Tot i això, alguns usuaris han debatut i criticat l’impacte d’aquestes generacions cap al medi ambient, sobretot pel que fa a l’aigua. Però, quanta aigua es gasta realment?
Segons Alberto Vergés, director a Sunomono Films Barcelona, per cada imatge generada s’utilitza aproximadament un litre d’aigua. Tot i que en el seu post de LinkedIn recalca que en generar una imatge, aquest litre d’aigua no es consumeix, sinó que es transforma; No, NO es ‘consumeix’, NO desapareix, només es transforma, el planeta NO s’asseca». Alberto comenta que aquest litre d’aigua continua el seu curs natural, després de ser utilitzat per refrigerar els generadors d’IA, ja sigui seguint el cicle de l’aigua en forma de vapor, aigua més calenta o en aigua residual que requereix algun tipus de tractament per poder tornar a usar-se.
Imatge generada per ChatGPT, amb dades i estudis tècnics – Alberto Vergés
No obstant això, el problema real no rau en l’ús de l’aigua per a aquestes tecnologies, sinó en la gestió local dels recursos hídrics. Ja que en àrees on els centres tecnològics són abundants, la gran quantitat d’aigua utilitzada per refredar aquests grans centres pot reduir la disponibilitat immediata per a altres usos essencials, com l’agricultura, el consum humà o altres usos industrials.
Per posar un exemple, en zones com Virginia als Estats Units, on hi ha una gran densitat d’aquests centres d’IA, el consum d’aigua per part d’aquests va augmentar gairebé dos terços entre 2019 i 2023, assolint els 7.003 milions de litres el 2023. Aquest important increment genera preocupació en aquest tipus de regions ja afectades per l’estrès hídric. Per tant, el problema està en la massificació i l’excés de consum d’aigua en algunes regions, però no en la contaminació d’aquestes instal·lacions. Per aquest motiu, és de summa importància regular i monitorar les ubicacions d’aquests centres de dades, per poder garantir que el seu impacte en els recursos hídrics locals no sigui excessiu.
Les empreses busquen reduir el seu impacte hídric.
Les empreses tecnològiques són conscients d’aquests desafiaments i del cost d’aquests recursos; per aquest motiu, busquen minimitzar l’impacte i reduir el consum elèctric i hídric. Algunes opten per desenvolupar sistemes de refrigeració més eficients que redueixen el consum d’aigua, mentre que altres opten per establir els seus centres de dades en zones amb un clima més fred per poder aprofitar el refredament natural. Altres empreses com Lenovo han explorat solucions de refrigeració per aire i l’ús d’aigua reciclada per minimitzar l’ús d’aigua potable.
Per posar en context o comparar el consum d’aigua per part d’una IA en generar una imatge, Alberto Vergés, en el seu post de LinkedIn, ha donat dades sobre el consum d’aigua de diferents aliments quotidians. Per exemple, menciona: «Ho acabo de buscar a Internet i he posat valors aproximats, però és per recordar de què estem parlant: 1 got de llet són 200 litres d’aigua, 1 tassa de cafè són 270 litres d’aigua i 1 hamburguesa són 2.500 litres d’aigua«. Amb aquests exemples, ens demostra que l’impacte hídric de la IA no és tan elevat comparat amb el d’altres aliments bàsics.
