Natalia Olson-Urtecho és experta en comunicació estratègica, innovació i desenvolupament econòmic. Amb més de 20 anys d’experiència, ha treballat amb governs i empreses en polítiques de tecnologia, ciutats intel·ligents i emprenedoria. Va ser assessora d’innovació a la Casa Blanca durant l’administració de Barack Obama i actualment impulsa projectes a Silicon Valley i Europa. A més, ha estat cofundadora i directora d’innovació i estratègia a The Disruptive Factory, una consultora que ajuda les empreses a complir amb els objectius de desenvolupament sostenible.
Pregunta: Quines polítiques públiques són claus per garantir que la IA generi un impacte positiu en la societat?
Natalia Olson: Pel que fa a la política pública, crec que la informació és clau: com es gestiona la informació i com s’aconsegueix que sigui transparent i clara, perquè la IA capta la informació, la processa, en genera una arquitectura i en surt. Per això mateix ha avançat molt més en els darrers anys que abans. I la política pública ha de ser una mica més oberta, perquè de vegades el tema de la privacitat frena més que no pas ajuda. I entenc bé la privacitat, però quan no tens la informació correcta i és una informació que pot ser errònia, aleshores no ajuda el producte d’IA.
Quin impacte té l’enfocament regulador europeu en la competència global de la IA?
El més important és que Europa sí que ha aprovat legislació sobre la IA. Als Estats Units això no ha passat. Vam intentar aprovar alguna cosa prenent el model d’Europa, però tampoc vam poder fer-ho perfectament com Europa, perquè aquí hi ha altres regulacions al damunt. I a nosaltres ens agrada més provar-ho, practicar-ho, que les empreses surtin i després regular. Perquè si regules molt, aleshores aquestes empreses no surten. Així doncs, crec que la legislació ajuda a protegir, però també pot treure competitivitat per exercir. I bé, la Xina és diferent: un país que pot aprovar legislació sense vots. Als Estats Units, en canvi, hi ha una democràcia.
Amb els Estats Units i la Xina liderant la inversió en IA, com pot Europa mantenir-se competitiva?
El que va fer la Xina, que ho va fer fa deu anys, va ser una gran inversió en IA. Van buscar enginyers, científics, van invertir molt en laboratoris, perquè no tenien la infraestructura. Europa és una regió molt més avançada, en qualitat. És a dir, aquí ho podem fer de manera més gran, però amb més detall, perquè el que estan fent a la Xina encara és rudimentari. Aquí el potencial és més gran perquè teniu tots els estudis, ja teniu l’educació i els enginyers, els sistemes estan drets. Això permet fer-ho d’una forma més elevada, és a dir, una competència més elevada, un producte més elevat, perquè és europeu, “made in Europe”. Hi ha aquest “top quality”, aquesta qualitat que es ven bé.
Com poden les empreses que no són tecnològiques incorporar la IA per millorar la seva competitivitat?
La IA té diferents fases i diferents nivells, i és una eina. Així doncs, una eina per a un petit negoci s’utilitza més per tenir millor informació, millor màrqueting, millors compres. També articula més i et facilita fer-ho ràpidament i correctament. Per a empreses més grans és un altre nivell.
Empreses grans i petites, les que estan creixent, l’estan fent servir d’una manera diferent. Per exemple, pots tenir clients de determinats idiomes i vendre’ls en un país. La IA t’ajuda a adaptar-te a la legislació i als requisits.
Aleshores, hi ha diferents nivells de diferents tipus d’empreses que ho necessiten per a tasques diverses, i és el que és bonic de la IA d’una manera positiva. És bo veure que fa 20 o 30 anys, quan començava Internet, pensàvem que ens prendrien tota la feina. El que van fer va ser ajudar-nos a promocionar, ajudar-nos a buscar clients a fora, a tenir una informació millor. I la IA és part d’aquesta fase industrial tecnològica que ha de passar. Millora les nostres vides i ajuda a crear nous tipus de feina. Abans creaves feines de “social media advisor expert”; ara amb la IA hi ha molta gent que pot ajudar a crear nous treballs.
I les indústries a les quals afecta directament, com poden afrontar el repte de la IA generativa?
Bé, aquí és on el contingut automàtic, que sempre l’has pogut fer amb internet, però t’ajuda a fer-ho una mica millor. Es tracta de com et diferencies. Diferenciar-se en l’aspecte humà, que l’humà no es perdi en aquest cercle. L’humà sempre està al centre. Jo dic, quan llegeixo coses, sé perfectament que això no ho ha fet aquesta persona. Jo vaig ser professora, sé quan els nens han copiat alguna cosa, però al mateix temps, t’ajuda a tenir més temps per ser més específic, per tenir més, com diria, per crear un altre tipus de contingut personal o més treballat. Hi ha autors molt coneguts que ni tan sols ho fan servir, no és una cosa clau per a ells, però sí que ho fan servir per fer el tipus d’investigació, però hi conserven la seva pròpia veu.
Quin paper ha de tenir la IA en la comunicació política i institucional?
Proporcionar millor informació al ciutadà, que el ciutadà també la faci servir per poder fiscalitzar els polítics, per obligar-los a ser transparents, a dir la veritat, que ja no som en una generació de fer-se les coses, perquè es poden trobar fàcilment. Aleshores aquí la IA pot ajudar que el ciutadà s’hi impliqui més també, perquè hi ha una desconfiança que ha crescut molt, i per això mateix existeix la desmobilització: hi ha gent que no vota. Aleshores, crec que quan tens una informació més clara, més verdadera, dona a la ciutadania un cert tipus de confiança. Per això mateix, quan va començar tota la desmobilització a la Xina, no es van adonar que això els perjudicava i ho van intentar tancar. Llavors, aquest tipus d’informació, crec que sobretot com a urbanista, ens ajuda a prendre millors decisions sobre els nostres polítics també.
Davant la sensació de desconnexió i manca de coneixement sobre aquestes eines, com podem impulsar-les?
Doncs amb educació. Perquè ara, precisament, hi ha gent que ensenya com utilitzar aquestes eines. És un altre tipus de feina. El tipus de feina que algunes escoles, per exemple, han dit que no pots fer servir ChatGPT. I això és contradictori perquè, en comptes d’això, hauríem d’usar-lo per ajudar la gent, perquè ja l’estan usant. Aleshores, es tracta de com s’utilitza correctament. Cal educar-los, cal ajudar perquè entenguin bé les eines, perquè també, si no s’utilitzen bé, van malament, no ajuden. Llavors, es tracta de buscar el que és positiu en aquestes coses que et poden millorar la vida. I crec que, sobretot, educació a tots els nivells.
Quines oportunitats representa l’aliança entre l’administració Trump i les empreses tecnològiques?
Mira, està bé tenir gent de tecnologia a l’administració. Com deia, Barack Obama va ser el primer president que va utilitzar la tecnologia d’una manera increïble en la campanya i molts del món de la tecnologia vam anar a treballar a l’administració per millorar i fer coses eficients, per ser més eficients.
L’Elon Musk és una figura molt destacada perquè tots dos són allà, s’avindran bé, espero que durant molt de temps. I com que és una persona famosa, nosaltres teníem molta gent famosa, però que el 2009 o el 2010 no eren coneguts. Ara, a l’Elon se’l coneix molt bé, nosaltres el vam ajudar durant l’administració d’Obama a fer tot el tema dels cotxes autònoms, li vam donar 770 avions perquè creés una fàbrica de cotxes autònoms. Així doncs, aquesta proximitat hi ha estat en els darrers, diria, 20 anys. Crec que no sé si inspira, però al mateix temps, molts dels seus inversors estan una mica preocupats, però fer voluntariat o ser part d’una administració és bo, és donar el teu temps i el teu coneixement, i ell és molt intel·ligent i jo estic contenta que Trump tingui gent intel·ligent al seu voltant, perquè aleshores hi haurà menys problemes, crec, perquè hi ha molta gent tecnològica que el donarà suport i que és a prop. Molta gent que conec de Silicon Valley formaran part de l’administració i crec que això és bo.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te a la nostra newsletter i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
