Manual per combatre l’ansietat davant la IA

Angoixa, temor o també anomenada comunament “excés de futur”: l’ansietat és un sentiment naturalment present en l’ésser humà que sorgeix quan no es pot controlar una situació. O bé, quan ens exposem a una quantitat massa aberrant d’informació sobre un tema, que indueix a pensar que tot acabarà com el rosari de l’aurora.

La IA genera ansietat entre la població

Encara que sembli mentida, la intel·ligència artificial ja genera ansietat entre la població. Té tots els ingredients per conformar el còctel perfecte: tecnologia nova, amb un desenvolupament extremadament ràpid, i uns discursos que —si es malinterpreten— indueixen a titulars sensacionalistes que indiquen que aquesta eina serà “la fi de la humanitat” o que “ens portarà a l’extinció”. Tot i que hi ha tota una escala de grisos —en els discursos de la IA— que porta fins aquest extrem fosc, tenim la sort que l’Arnold Schwarzenegger es quedarà dins de la pantalla i no ens trucarà al timbre.

“La IA té tots els ingredients per conformar el còctel perfecte: tecnologia nova, amb un desenvolupament extremadament ràpid, i uns discursos que —si es malinterpreten— indueixen a titulars sensacionalistes”

Tecnoestrès, ansietat algorítmica o ansietat davant dels algorismes són algunes de les expressions que sorgeixen per catalogar aquest nou conjunt d’ansietats. I no és precisament una cosa banal, ja que l’ansietat és el segrest perfecte per al nostre cervell. Tot nou fenomen que no podem controlar, juntament amb un context amb tanta informació, ens porta al nostre propi col·lapse mental. La IA no és l’únic que genera noves ansietats: les pandèmies o el canvi climàtic —terme encunyat com a ecoansietat— són alguns dels detonants que més han ressonat els darrers anys.

“L‘ansietat és el segrest perfecte per al nostre cervell”

Es pot combatre l’ansietat davant d’aquesta tecnologia? Jo dic que sí, de forma rotunda. I la clau no és altra que conèixer tota la situació i relativitzar tots els fets. A més, és important observar tots els “pros” i els “contres” i veure com ja s’estan aplicant a la vida real. Finalment, cal mentalitzar-se que tota historieta que ens muntem al cap i que no ha succeït només està a la nostra ment. En el moment en què passi, ja s’adoptaran les solucions. Escric això no com a psicòleg, sinó com a pacient molt experimentat. Per tant, prenem això com una xerrada entre dos amics: un que ha anat a teràpia —qui dona consells— i un altre que la vol començar —i no sap què s’hi trobarà—. Així doncs, il·lustrem una mica el panorama.

Del “boom” de la IA a la preocupació per la feina

El 2022 va ser un any d’autèntic “boom”: IA que crea música, imatges, text; la millora dels “deepfakes”; models que s’actualitzaven cada setmana… Va ser un moment en què ens vam adonar que la tecnologia evolucionava molt ràpidament i tenia moltes més aplicacions. En aquest context —sobretot en el sector artístic— van sorgir les primeres grans preocupacions sobre el fet que un robot podria substituir un il·lustrador o un dibuixant, o un actor de doblatge, per posar exemples.

Un any més tard, surt a la llum una carta en què es demanava “una aturada de sis mesos”. Quantitats ingents de titulars ressonaven dient que la IA “podria acabar amb la humanitat”. Tanmateix, deixeu-me dir-vos que això no va ser del tot així. Un risc per a la humanitat, en termes estrictes, és una cosa nova, que no es pot controlar ni legislar d’entrada, i que, atesa la seva ràpida evolució, acaba desencadenant un descontrol, ja que no coneixem els escenaris als quals ens pot portar.

En un article publicat a WIRED —i la lectura del qual recomano—, el director del Future of Life Institute —els qui van llançar la petició per aturar el desenvolupament durant sis mesos—, Max Tegmark, va afirmar que l’objectiu era “legitimar la conversa sobre els perills de la tecnologia, fins al fet que podia girar-se en contra de la humanitat”. Evidentment, si no hi ha una regulació al respecte, la IA pot posar-se al capdavant del control d’armes automatitzades, com ara drons. També pot suplantar identitats de manera molt senzilla. Si tothom caigués en aquest tipus de pràctiques, estaríem en un escenari completament diferent del que tenim ara mateix. Però, en aquell mateix article, hi ha una frase que m’agradaria destacar: “els detractors catastrofistes de la IA es van apropiar de la narrativa de la carta”.

El tremendisme versus el tecnooptimisme

Definim “col·lapsisme” com aquella manera de pensar que indueix al caos, la mort, la destrucció, la catàstrofe dogmàtica i la idea que “no hi ha res a fer per salvar-nos el cul”. La por i l’ansietat s’apoderen de qui llegeix o escolta missatges d’aquest tipus, ja que és el tremendisme per definició. En contraposició, hi ha el vessant del “tecnooptimisme”. O, com m’agrada anomenar-lo a mi, “aquesta retòrica de gurús tecnològics que viuen en mansions de milions de dòlars, la preocupació màxima dels quals és seleccionar llimones per esprémer en un got d’aigua i que tot el temps repeteixen coses com ‘What a time to live’, quan s’han creat la seva pròpia bombolla”. Ni tant ni tan poc. Perquè aquests últims t’ho pinten tot de color de rosa i et fan creure que la Guerra de Gaza és un xou de comèdia.

Els algorismes actuals ja existien sobre el paper des dels anys vuitanta; només que ara els podem fer servir gràcies a la potència de càlcul

Tanmateix, quan tornem a la realitat —amb el que és bo i dolent—, podem observar millor el panorama. Quan vaig estar treballant per a Crónica Global, vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar experts en la matèria. Tots van coincidir que els algorismes actuals ja existien —sobre el paper— des dels anys vuitanta. Només que ara, gràcies a la potència de càlcul i la capacitat d’emmagatzematge, la IA és capaç de crear tot allò que veiem que és capaç de crear.

Algunes de les aplicacions reals que ja podem veure, després de tota l’explosió de 2022, són: Apple Intelligence —i com els dispositius seran més capaços i no requeriran connexió constant amb granges d’ordinadors—, la possibilitat de fer un PowerPoint a partir d’un document de Word, tenir la informació ordenada i exposada d’una manera diferent gràcies a la interfície de ChatGPT i, fins i tot, agilitzar tràmits o ajudar el sector mèdic a detectar patologies de forma més precisa mitjançant imatges.

A més, cal tenir present una cosa: tot canvi tecnològic comporta un canvi en l’ordre dels treballs. La revolució industrial, l’arribada dels automòbils o de les màquines recol·lectores, i fins i tot les cafeteres automàtiques. Es reemplacen feines i s’obren nous camps que encara ni coneixem. I d’aquí a 15 o 20 anys estarem treballant en coses que mai no ens plantejaríem ara. (I si no, pregunta-li a la teva àvia si, quan era jove, s’imaginava TikTok i tot el que ha comportat).

“És important no avançar-se al futur i conèixer el terreny de joc al màxim”

Per acabar, m’agradaria aclarir que no ens trobem en un escenari ideal, en el sentit que ens queda molta feina per fer, des dels límits ètics fins a les mateixes regulacions. Tanmateix, és molt important relativitzar-ho tot, observar i conèixer què s’està duent a terme. En cas contrari, la por i l’ansietat ens paralitzaran. I, si deixem que això passi, ben cert serà que no podrem fer gran cosa. De moment, el meu darrer consell és no avançar-se al futur i conèixer el terreny de joc al màxim possible per anar amb seguretat i que res ens agafi desprevinguts. I, si ho fa, siguem analítics i estrategs.