Manel Sanromà és astrofísic, matemàtic i expert en tecnologies de la informació i la comunicació. Va ser una de les primeres persones que van impulsar l’arribada d’internet a Catalunya, amb projectes com Tinet, una iniciativa ciutadana que va permetre l’arribada de la xarxa a les comarques tarragonines l’any 1995. Ha estat una figura clau en iniciatives com la Fundació puntCAT i és professor a la Universitat Rovira i Virgili. Actualment, presideix l’associació Civic AI, des d’on impulsa una visió social i democràtica de la IA.
Pregunta: Tu vas participar d’una manera molt activa a la revolució d’internet…
Manel Sanromà: Sí, hi vaig participar, perquè m’ho estava mirant des del balcó i vaig veure els revolucionaris passar, i vaig baixar a unir-me a ells. Hi ha un personatge històric del qual es va fer una pel·lícula de Hollywood que es diu Reds que tracta d’un periodista nord-americà que estava a Moscou en el moment de la revolució dels soviets.
Ell estava escrivint, i en un moment donat va llençar el paper i el llapis i es va unir a la revolució. Doncs una mica jo també. Jo no era cap especialista en tecnologia ni res, però quan vaig veure l’arribada d’internet vaig dir: “Buf, això canviarà el món.” I l’ha canviat, en gran manera. Res comparat amb el que serà ara.
“Els canvis tecnològics sempre hi són. Però no sempre són tecnologies revolucionàries. Si de veritat això és una revolució, aquesta és grossa i va molt ràpidament”.
Per què has optat per tenir aquesta postura tan crítica envers la IA o cap a com s’està desenvolupant?
Hi ha diverses coses que no havien passat mai. Només esmentaré les que han fet que un grup de gent ens agrupéssim per intentar tenir una postura comuna i dir: “Eh! Això és molt gros, i no és simplement una tecnologia més”.
Primer de tot, és una tecnologia poderosíssima, segons la meva opinió, la més poderosa que ha inventat la humanitat, i el seu desenvolupament està en mans privades. Això no havia passat mai. Pràcticament sempre, els grans invents els produïen individus, amb la seva força personal, però no per empreses. Les empreses venien després.
Ara això ha canviat. Amb els diners que van fer amb la revolució d’internet ha sortit OpenAI. I ara tot això està en mans privades. Purament privades. Els governs no hi pinten res.
“Això no és simplement una tecnologia més. És la més poderosa que ha inventat la humanitat”.
Qui té més poder: un CEO d’una gran multinacional tecnològica o un president?
Jo crec que en Musk és una personalitat una mica patològica, gairebé diria jo. En canvi, l’Altman és un revolucionari clàssic, diguem-ne. Tots dos són poderosíssims. I una cosa que cal agrair, i penso que la humanitat li agrairà a Musk, és que ha posat en evidència molt ràpidament el que pot fer aquesta gent si tenen el poder polític. Els diners ja els tenen. Tenen més diners que els estats.
“Si als agents els hi donem agència per canviar coses, això se’ns en pot anar de les mans”.
Podem dir que Elon Musk s’ha comprat el dret a estar al govern?
Com que ja tenim aquest sociòpata davant de la presidència dels Estats Units, doncs bé, no li ha costat gaire. Suposo que aquí hi haurà algun conflicte, en un moment o altre. Estem assistint a uns moments en què la revolució tecnològica, la revolució social i la revolució política van en paral·lel, i es retransmeten gairebé dia a dia. I, per tant, no sabem com acabarà tot això.
Però, en tot cas, acabi com acabi aquesta revolució, diguem-ne neoconservadora, neofeixista, digues-li com vulguis, la IA està aquí per quedar-se. I aquesta sí que és molt profunda.
“Hi ha un dia que passarà a la història, que és el 30 de novembre del 2022, quan comença una revolució tecnològica amb ChatGPT.”
Quins canvis estem començant a veure?
L’aigua, vull dir els canvis, ha començat a entrar per la finestra, però encara són poquets. Amb la IA, en aquests moments ja estem veient coses que passen, que ja les tenim a la butxaca, que ja les fem servir. Deep Research, qualsevol eina d’aquestes té un botonet que posa Deep Research i vol dir que la IA parla amb ella mateixa. Tu li preguntes qualsevol cosa i llavors comença a parlar amb ella mateixa.
Estem a la porta dels agents. Agents que prenen decisions molt ràpides. Ràpides vol dir que tenim poc temps: un any, dos anys. Perquè aquests agents, ara mateix, en tot cas el que fan és trucar a portes d’internet i consultar. Però si els donem agència per canviar coses…Això se’ns en pot anar de les mans.
Les intel·ligències artificials generatives actuals ja mostren signes d’autoprotecció. Aquest instint de supervivència ja comença a aparèixer. No són conscients, però poden començar a entrar a les organitzacions, o a la vida de les persones i anar-les influenciant. O sigui, que no hem vist res. I no és qüestió de dècades, és qüestió de molt pocs anys.
“El president de la Generalitat anterior va dir que això de la IA per Catalunya era molt gran”.
Som realment conscients de la revolució que ens ve a sobre?
No. I jo, de veritat, sempre he tingut tendència a ser més aviat optimista que pessimista. Però en aquests moments… jo vaig tornar de París canviat. Canviat en el sentit de dir: anem tard. Anem tard de totes maneres. Fa dos anys vam fundar CivicAI. Fem el que podem, perquè som voluntaris. Intentem cridar: “Ei! Que ve una tempesta impressionant!” Però penso que l’aigua anirà pujant i no sé on ens portarà.
“La IA és una tecnologia poderosíssima, però el seu desenvolupament està en mans privades. Això no havia passat mai”.
Vosaltres, com a associació, heu pogut parlar amb la Generalitat en algun moment?
Amb la Generalitat anterior vam poder parlar, però no va servir de res. Perquè el president d’aquell moment va dir que això de la IA per a Catalunya “era molt gran”. Paraules gairebé textuals. Amb el govern actual gairebé no hem tingut temps de fer-ho. Però estic segur que seran bastant més receptius.
Jo crec que el que sí que hauria d’haver-hi és una aliança entre el sector públic i el… digues-li poble, digues-li associacionisme, col·legis professionals… Tothom que estigui associat, que s’espavili. Perquè el que ve és molt gros.
No ens veurem envoltats de robots pel carrer. Però, de cop i volta, sense adonar-nos-en, hi haurà un mes en què tot canviarà. Coses que han anat passant durant mesos, de sobte cristal·litzaran. No et sé dir coses concretes, però sí que crec que estem davant, per primera vegada, d’un moment en què els canvis tecnològics sí que poden ser exponencials. Fins ara, la societat necessitava temps per pair la tecnologia. I aquest “païment” normalment trigava una generació. Però ara el tsunami és tan gran que el canvi haurà de produir-se en menys d’una generació.
“Ara el tsunami és tan gran que la gent s’haurà d’espavilar en menys d’una generació”.
És un canvi que ho afectarà tot?
Sí. No és la quarta revolució industrial. Perquè amb això perdem de vista que les revolucions anteriors… La revolució industrial no digital, quant de temps va tardar a implantar-se? Encara hi som.
Si realment, com pensem alguns, això és una revolució, de revolucions no n’hi ha gaires. En tota la història de la humanitat, de revolucions polítiques n’hi ha hagut una dotzena. De revolucions tecnològiques de veritat —no canvis tecnològics, que sempre n’hi ha— sinó tecnologies revolucionàries. Si de veritat això és una revolució, aquesta és grossa. I aquesta va molt ràpidament.
Abre un paréntesis en tus rutinas. Suscríbete a nuestra newsletter y ponte al día en tecnología, IA y medios de comunicación.
