Amb un estil molt particular, Lildami ha trencat esquemes dins l’escena musical, defensant l’ús d’eines com l’autotune i experimentant amb la IA. En un moment en què la tecnologia redefineix la creativitat, l’artista ens explica amb quines eines d’IA juga a l’hora d’agafar inspiració per a la seva música. I fins i tot s’atreveix a generar una melodia amb Suno.
Pregunta: T’agrada experimentar amb la tecnologia a l’hora de compondre?
Resposta: Sí, sempre. Però ja no només amb música, sinó amb tot. Jo tinc un perfil molt tecnològic, de ‘background’ i d’estudis. Sempre m’ha cridat molt saber què està passant al món, rotllo ‘blockchain’ i tot això. Des de la barra del bar, no soc un expert, però saber una mica de què va tot. Quan va començar a sortir la IA, més en l’àmbit públic, farà 3-4 anys, vaig començar a mirar què es pot fer amb això, què significa i com funciona tot el tema dels llenguatges.
Vas ser un dels primers cantants catalans que va dir obertament que utilitzava l’autotune com a part del teu procés creatiu…
Sí. Es considera IA, l’autotune? No ho sé, però és una cosa curiosa que passa molt aquí a Catalunya. L’autotune es fa servir des de fa vint anys. Als Estats Units tenies el T-Pain fent ‘temazos’ amb autotune i no passava res. Aquí ho fas servir i de cop surt el Josep María de torn dient: “Oh, estàs matant la música”. Jo sempre m’ho he pres com un recurs estilístic aplicat a la música.
Continua sent una bona eina en l’actualitat?
A mi m’encanta, perquè jo no soc un cantant melòdic ni tinc un fons d’estudis vocals. L’autotune em dona l’opció de crear melodies i trobar sortides que no tindria d’una altra manera. Jo em poso la base, l’autotune, i puc passar-me dues hores provant melodies. És un procés d’assaig i error fins que trobo alguna cosa que d’oïda em sembla que està bé.
Continua havent-hi prejudicis amb l’autotune?
Sí, però crec que cada cop menys. La gent cada cop és més conscient que el 99% de la música que escolta té autotune. Potser no l’exageren com ho faig jo, però tothom passa les veus per autotune. És com una eina més, com el piano o un teclat. La diferència és que nosaltres anem de cara i diem: “Sí, faig servir autotune, i te l’exagero perquè ho notis”. No vaig a jugar a l’engany de dir que soc el millor cantant melòdic del món. Jo el que sé fer és escriure, compondre, tenir conceptes, idees, i faig servir l’autotune per fer-ho realitat.
Quines eines d’intel·ligència artificial utilitzes en el teu procés creatiu?
La que més faig servir és el GPT. Tinc un parell d’entrenats, i em va molt bé. Òbviament, s’ha de ser curt de mires per pensar que et farà una cançó perfecta, però per mi és ideal per descobrir conceptes i camps semàntics. Per exemple, si estic fent una cançó sobre camions, li dic: “Fot-me un camp semàntic dels camions” i em tira paraules o idees que jo no havia pensat. També he provat Suno per treure ‘samples’. Em genera coses com: “Fes-me un ‘sample’ de soul” i després jo el puc passar al meu terreny.
“Som com una IA a petita escala: els artistes també som una síntesi de tot el que hem vist o escoltat”
Durant l’entrevista, hem fet una prova en directe amb Suno, una eina d’intel·ligència artificial que genera melodies musicals a partir de prompts. La proposta era crear un ‘sample’ vocal amb un toc de soul, inspirat en College Dropout de Kanye West. Tot i que el resultat no ens va convèncer del tot —Lildami el va descriure com “R&B pocho”—, vam coincidir que aquestes eines poden inspirar idees que després els artistes poden adaptar al seu estil. Això ens va portar a reflexionar sobre el paper de la IA en la creativitat: Lildami va admetre que com a artista també condensa, sense voler-ho, tot el que ha escoltat al llarg de la seva vida, igual que fa una IA, però a una escala molt més reduïda. Això planteja un dilema: “S’ha de regular perquè una IA s’inspira en tot, però nosaltres també ho fem en un grau més baix”. Tot i aquesta dicotomia, va concloure que encara no té una opinió clara.
Com defineixes el teu estil i quines influències tens?
Kanye West, innegablement. Musicalment, crec que és un paio que fa 25 anys que és un dels més influents. Tot i que la seva persona és un tema més complicat, musicalment és brutal. A part d’això, jo he begut molt del rap dels Estats Units: el drill de Chicago, rollo Chief Keef quan tenia 18 anys, que vaig pensar: “Wow, què s’està fent aquí?” També artistes com Migos, Young Thug i Mac Miller.
Et plantejaries fer videoclips utilitzant intel·ligència artificial?
De fet, ja ho vaig fer amb el tercer disc. Quan MidJourney començava, vaig agafar un estil pictòric per cada cançó i vaig generar imatges per cada frase. Llavors vaig crear minivídeos amb aquestes imatges. Va ser divertit i molt experimental, però també tens aquesta dicotomia de dir: “Clar, aquestes imatges han sortit d’inspirar-se en altres artistes, fins a quin punt és ètic?” És un tema complex.
“El ChatGPT no farà una cançó perfecta, però pot ajudar-te a trobar conceptes que no havies pensat.”
És un tema d’ètica i drets d’autor, no?
Clar, sí, és un tema delicat. Que ho facin, però que em donin drets, saps? Vull dir, que ho facin, que la gent ho faci, però que jo cobri pels drets. És curiós, perquè tot això obre un debat molt interessant sobre com es regula aquest tipus de coses.
Et deixaries clonar?
Sí, mentre cobrés drets, endavant. Menys feina per mi!
Fa poc vas estrenar un single d’Elon Musk. Com va sorgir aquesta cançó? T’inspira Elon Musk com a personatge?
No, no és que m’inspiri. Va ser cosa d’uns col·legues de Terrassa que tenien un tema que es deia així. Em van dir: “Vols fer-te un vers?”, i jo vaig fer un vers. Però ni parlo d’Elon Musk ni el tema té gaire relació amb ell. És curiós, perquè hi ha gent que es fot unes olles a Elon Musk que flipes. Jo crec que és un tio amb idees molt bones i execucions brutals. Però també té coses molt complexes, com opinions que de vegades no comparteixes. Sempre ha estat a l’avantguarda de tot. Pensa en Tesla, criptomonedes, coets espacials, els túnels… Fa coses molt avançades des de fa anys. Ara bé, també es ven com l’emprenedor perfecte, i jo penso: “Sí, però si el meu pare tingués una mina d’esmeraldes, potser seria diferent”. Tot i això, no li trec mèrit. Crec que, tecnològicament, ha estat un visionari.
“Quan faig una cançó, és la condensació de tot el que he escoltat en els últims 30 anys de vida.”
Fa una setmana que es va acabar Zenit. Com ha estat l’experiència?
Bé, m’he sentit molt ben tractat. Jo al final he fet moltes coses a la meva vida: tele, música, coses que no tenen res a veure amb això. Sempre hi ha coses que guardes amb més orgull i altres que no tant. Hi ha reconeixements que guardes a l’armari i d’altres que t’agrada ensenyar. Aquesta seria una de les que ensenyo. Vaig estar molt còmode, m’ho vaig passar molt bé, i estic orgullós d’haver-hi participat.
Creus que el rap continua sent atractiu per més d’una generació?
Clar, jo porto tota la vida escoltant i fent rap. Vaig començar amb 12 o 13 anys, i sempre ha estat el que més he escoltat. Però sí que és cert que, en els últims anys, s’ha expandit moltíssim. Abans, quan jo tenia 13 anys, era el “rapero” de la classe, el friqui que anava amb pantalons amples i escoltava rap. Ara vas a una classe i tothom escolta rap, trap o coses similars. Això mola, perquè s’ha tornat molt més transversal que fa 15 anys. Ho veig amb distància i penso: “Ostres, quina diferència”.
