Esteve Almirall és professor d’ESADE i expert en innovació i tecnologia. Amb una llarga trajectòria en l’estudi de la IA, ha estat testimoni de la seva evolució des de les primeres etapes fins a l’explosió actual de la IA generativa. Al seu llibre “Què fer quan tot canvIA“, analitza com aquesta revolució tecnològica està transformant l’economia, la societat i la manera com operen les empreses. Explorem l’impacte de la IA en el mercat laboral, la competència global entre Europa, els EUA i la Xina, i com poden preparar-se les organitzacions per a un futur en què els robots i els agents en seran els protagonistes.
Pregunta: La IA ha vingut per canviar-ho tot?
Esteve Almirall: Sí. Ja estem acostumats a les disrupcions tecnològiques i d’innovació. Tots n’hem viscut alguna. Quan es produeix una d’aquestes disrupcions, tenim certa experiència per entendre què vindrà. I el que passa és que, després de la disrupció, només queden dos tipus d’organitzacions: les que l’han adoptada i les que estan mortes.
Després de la disrupció dels PCs, tothom va acabar utilitzant-los. Simplement, no pots funcionar sense ells. Amb la IA generativa passarà el mateix. D’aquí a uns anys formarà part de la nostra vida.
En altres entrevistes has dit que a Europa falta un ecosistema sòlid d’innovació. Com podem generar aquest ecosistema internacionalment?
Aquest és un problema etern. No diria que és tan antic com la IA, però gairebé. Europa té el gran problema que és capaç de generar recerca de primer nivell, però no sap com traslladar aquesta recerca a la innovació. I, al final, el que genera valor és la innovació: crear productes i serveis que la gent compri. Si no innovem, hem de dependre d’altres sectors, com el turisme, per generar ingressos i poder comprar els productes i serveis que desenvolupen altres països. Perquè els necessitem igualment.
“Després de la disrupció només queden dos tipus d’organitzacions: aquelles que l’han adoptada i les que estan mortes”
Acabarem pagant la IA amb el que recaptem de les taxes turístiques?
És el que fem. Al final, acabem finançant Silicon Valley i la Xina. La Xina està empenyent molt fort en el camp de la IA. I quan arribem a la següent fase, amb avenços no només en IA generativa, sinó també en el desenvolupament de robots, aquests vindran majoritàriament de la Xina. Així que, entre aquests dos pols ens trobarem, sense que els ingressos que generem amb el turisme puguin canviar gaire aquesta dinàmica. Perquè, com tothom, acabarem necessitant aquests avenços.
Veient la pujada de to entre els EUA i Europa, podríem arribar a veure la prohibició de ChatGPT o de Grok al nostre continent?
Això a la Xina ja passa. Un fenomen curiós ha estat l’adopció de DeepSeek per part de tota la societat xinesa. Abans, gairebé no hi havia IA generativa, perquè la majoria d’aquests models eren americans i amb prou feines s’utilitzaven. Amb l’arribada de DeepSeek, hi ha hagut una explosió enorme. De fet, l’administració pública xinesa s’ha convertit en un gran impulsor de la IA generativa. Hi ha hagut un creixement espectacular.
Veurem prohibicions a Europa? Bé, en el món de la recerca i dels negocis, les coses no són tan blanques o negres com semblen als titulars dels diaris. Apple, per exemple, està utilitzant models d’Alibaba per vendre iPhones a la Xina. Els nous models de Baidu són molt barats, per la qual cosa la gent els farà servir molt. Les dinàmiques són més complexes del que semblen. I ho continuaran sent.
“La tecnologia avança a la velocitat de la tecnologia, però l’adopció de la tecnologia és un fenomen social, és un fenomen humà”
És molt difícil posar portes a la IA?
És molt complicat establir restriccions i que realment s’apliquin de manera efectiva. A més, la presència de la Xina en aquest àmbit és cada cop més gran. L’ús de models xinesos creixerà, sobretot perquè són més barats i eficients. A més, en sistemes basats en agents, on s’utilitzen diferents models de llenguatge per a tasques diverses, no cal que tots tinguin la mateixa qualitat. Així que s’optarà per solucions més econòmiques, i moltes d’elles seran xineses.
Nosaltres també tenim el nostre propi model, ALIA. Es podria integrar en els organismes públics?
Sí. Hi ha un component important en la creació d’aquest model, que és l’aprenentatge i el fet de mantenir grups de recerca al nivell més alt a escala mundial. De tota manera, crec que a Europa la nostra oportunitat està més en els agents que en els models de llenguatge. Si aconseguim desenvolupar un model de llenguatge competitiu en l’àmbit mundial, fantàstic, però serà molt difícil. La cursa és molt ràpida, tothom avança a gran velocitat, i mantenir-se en la competència serà un repte enorme.
Però en el camp dels agents sí que tenim una gran oportunitat, especialment en les noves àrees emergents com la robòtica. O ens posem al dia, o ho passarem malament. La robòtica humanoide serà clau en l’evolució de les noves formes de producció a la indústria.
“A Europa això és un problema, tenim sectors molt regulats, amb estructures oligopolistes, i això redueix la intensitat competitiva”
El 2030, segons Nvidia, tindrem un dèficit de 50 milions de treballadors. Podríem veure en aquests robots una oportunitat per equilibrar una mica la força laboral?
Més valdria. Per què, clar, si aconsegueixes fabricar cotxes quatre vegades més barats, quants més es compraran? I no només cotxes, qualsevol altre producte. O si fem servir robots per a la construcció, per aixecar edificis, l’impacte seria enorme. Així que, si tenim una mà d’obra robotitzada a un cost molt inferior al dels humans, el model de producció canvia completament. Estem entrant en una era completament diferent. Ara bé, com organitzaran les societats aquesta transició? Aquesta és una altra història.
Des del punt de vista econòmic: què passarà amb tots els professionals que quedaran desplaçats?
Això no és nou. Quan va arribar la Revolució Industrial, moltes professions van desaparèixer. Tenim aquesta tendència a pensar que les professions i el coneixement especialitzat són fixos en el temps i l’espai, i no és així. No hi havia community managers abans d’Internet. El coneixement especialitzat sorgeix a partir de la tecnologia disponible, i és molt difícil predir quines noves professions apareixeran amb una tecnologia tan genèrica com la IA. Però el que és segur és que en sorgiran.
“Tenim dues onades que ens venen a sobre: la primera són els agents i la segona són els robots”
Tota aquesta gent que quedi desplaçada dels treballs físics, podrà accedir a aquests altres treballs? O haurem d’inventar algun tipus de redistribució?
Crec que seria interessant reinventar algun tipus de redistribució, però no només per aquesta raó, sinó per una qüestió més profunda. Moltes d’aquestes tecnologies generen monopolis naturals. Passa amb empreses com Google. Com que tenen un cost marginal molt baix, poden escalar fins a l’infinit, i la nostra societat no està preparada per a això. La nostra societat es va dissenyar per als segles XVIII i XIX, on els beneficis estaven més o menys distribuïts de manera equitativa i no existien aquestes dinàmiques de monopolis tecnològics. Ara, amb aquest tipus de tecnologies, la situació és diferent.
Però, més enllà d’això, també hem de pensar en com evolucionen les professions. Sempre poso l’exemple dels comptables. En aquell temps, la comptabilitat manual era fonamental, però quan van sorgir eines com Excel, tot va canviar. En lloc de desaparèixer, els comptables van evolucionar. El mateix ens passarà ara. Com a societat, ens toca pujar de nivell. Editar un text abans requeriria un esforç humà, però ara ho fa ChatGPT. Si no pugem el nivell, no podrem competir.
Si soc una empresa, com m’apropo per primera vegada a la IA?
Hi ha dues maneres. El primer pas és fer que aquest ús professional de la IA s’integri a l’empresa com una cosa normal. Tot aquest món evoluciona molt ràpidament, i cal estar al dia. El segon és entendre que la forma de competir canviarà. La IA generativa no és diferent d’altres disrupcions. Anem cap a empreses més petites, més especialitzades, amb majors resultats i beneficis molt més alts. No només perquè traslladem tasques d’humans a màquines i reduïm costos, sinó perquè en un mercat elàstic, on abaixar el preu augmenta la demanda, podem escalar d’una manera que abans era impensable.
I aquest és el punt clau per a les empreses. Estalviar en costos està bé, però no és el més important. L’important és guanyar més. Aleshores, com aplicar això en una empresa? Cal analitzar si està en un mercat elàstic, on en abaixar preus pot augmentar el mercat i, per tant, generar més ingressos. També cal avaluar el cost marginal d’adoptar IA. Ara mateix, en IA generativa no és tan baix, però amb els nous models xinesos està baixant ràpidament.
L’important és decidir on et vols situar. Si et posiciones a la frontera tecnològica, guanyaràs i perdràs alhora, perquè és un territori experimental. El que no és una opció és quedar-se enrere.
“Si vols situar-te a la frontera de la tecnologia guanyaràs, però també perdràs; el que no és bo és quedar-se enrere”
Si algú comença avui en això, realment arriba tard o no?
Bé, cal entendre una cosa molt important en les disrupcions. La tecnologia avança a la velocitat de la tecnologia. Però l’adopció de la tecnologia no segueix aquest mateix ritme. L’adopció és un fenomen social, és un fenomen humà, i per tant, avança a velocitat social i humana.
Hi haurà empreses que adoptin la tecnologia immediatament perquè operen en un entorn amb una intensitat competitiva molt alta i, si no ho fan, corren el risc de desaparèixer. Però també hi ha empreses que tenen el que podríem anomenar intensitat competitiva negativa, és a dir, sectors on la pressió per adoptar la tecnologia és inexistent. Per exemple, l’administració pública. En aquests sectors, la urgència d’adoptar noves tecnologies és molt menor.
L’administració pública s’està posant les piles?
L’administració tampoc no és un conjunt homogeni. Hi ha administracions que funcionen molt bé, com Hisenda a Espanya. Altres, en canvi, funcionen molt malament. A Europa, això és un problema important perquè tenim sectors molt regulats, amb estructures oligopolistes, cosa que redueix la intensitat competitiva. I quan la intensitat competitiva és baixa, l’adopció de tecnologia és més lenta. La intensitat competitiva és el que marca l’adopció de la tecnologia. Si tens una fleca, probablement la IA generativa no t’afectarà gaire.
“La IA generativa fa el mateix que altres disrupcions: traslladar coses que abans feien grups humans a codi”
Ens pots donar una frase que resumeixi el que ens espera el 2025?
Aquest 2025 serà, d’una banda, una època d’evolució, però si hagués de resumir-ho en una frase: tenim dues grans onades que ens venen a sobre. La primera són els agents, que canviaran radicalment la manera com operen les empreses. La segona són els robots, en forma d’humanoides i de cotxes autònoms. Al final, tant si tenen rodes com peus, tots dos són robots. I aquestes dues revolucions, els agents i els robots, canviaran la humanitat.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
