Sempre es parla d’estar al lloc correcte, en el moment adequat. I la setmana passada vam poder veure la concatenació de diversos esdeveniments que poden fer història –per bé– en matèria d’intel·ligència artificial i canvi climàtic. Però això anirà en detriment dels Estats Units i d’algunes decisions clau que l’administració Trump ha decidit dur a terme. Tecnooptimista? No. Tanmateix, observant el panorama, crec que s’estan coent coses molt interessants. Així que, anem per parts.
Primer, DeepSeek ha capgirat l’escena tecnològica. Però no pel seu funcionament de cara al públic –que també–, sinó perquè, aparentment, l’algoritme és molt més eficient energèticament. Consumeix menys recursos que ChatGPT –s’estima que cada consulta que fem a la IA equival a dues hores d’una bombeta encesa i 500 litres d’aigua per refrigerar els sistemes–. Per primera vegada, encara amb les seves ombres i detalls per aclarir, la Xina i DeepSeek han donat un cop sobre la taula: estem davant el primer pas d’una IA sostenible i que generi menys emissions? Les primeres informacions reporten que ja seria fins a un 96,4% més econòmica que el model de llenguatge ChatGPT o1. I ofereix respostes molt similars. Tot i això, cal esperar a veure realment si aquestes xifres són certes –encara que veient el paper de la Xina en matèria de descarbonització, no seria estrany–.
Abans de respondre amb un “sí” o “no”, cal veure el paper de la Xina en la lluita contra el canvi climàtic. Però també, a escala geopolítica, l’oportunitat d’or que suposa per a ells guanyar la cursa de la descarbonització, i més després que el senyor Trump retirés –de manera efectiva, i a partir del 2026– el seu país dels Acords de París.
La lluita de la Xina per la descarbonització
A continuació, recordo que en el seu moment, la Xina va dir que compliria els seus objectius climàtics més enllà del 2050. Inicialment, ningú confiava que un dels països que més emissions generava es descarbonitzaria. Però, encara que amb data de 2025, continuïn sent els que més emeten, són els que generen rècords d’instal·lació d’energies renovables per, precisament, deixar d’utilitzar carbó i combustibles fòssils.
D’altra banda, no només es queda aquí la cosa: continuen batent rècords en la producció d’energia de fusió nuclear, que, recordem, no genera ni residus ni emissions, ja que és un circuit tancat on es produeix l’energia. I malgrat que encara estiguem lluny de tenir això implementat, cert és que estem més a prop del que hauríem pogut somiar en dècades.
En resum, pel que fa a la Xina, tinc la impressió que han fingit ser “els ximples de la classe” per després treure millor nota a l’examen que qui més es vanta de ser llest. I, escolta, les xifres ho exposen de manera molt clara: el 2023 van instal·lar 216,9 gigawatts d’energia solar –més que la resta del món junt–, mentre que el 2024 ja acumulen 887GW de potència solar i altres 512GW d’energia eòlica. Simplement, és una barbaritat.
Les dades dels EUA en canvi climàtic
Què fan els EUA, en canvi, en matèria d’instal·lació d’energies renovables? En energia eòlica, 148,02GW el 2023. En solar, 139,21GW el 2023. Dos més dos són quatre.
Un dels primers reportatges que he pogut veure sobre DeepSeek ha estat al compte de DW Environment –el compte de la TV pública alemanya dedicat al medi ambient–, i ells plantejaven la següent pregunta, amb la següent resposta: “Estem a les portes de veure una IA que sigui realment respectuosa amb el clima? Direm un rotund ‘És possible’”.
Jo, en canvi, apujo l’aposta i dic que sí. I els motius són dos: d’una banda, tota tecnologia, amb el temps, es fa més eficient. Pensem, si no, en els primers ordinadors, que ocupaven sales senceres, i ara amb un iPhone podem fer moltíssim més. Segon, encara que consumeixi molta energia, si la IA s’alimenta de fonts renovables i que no emeten CO2, per molt que consultem, on seran les emissions? És cert que l’aigua ja és un tema diferent.
Encara que actualment s’utilitzi refrigeració en sistemes tancats, tampoc em sorprendria que s’inventés un líquid que, amb uns pocs litres, pugui refrigerar grans quantitats de circuits. I si és la Xina qui ha donat el tret de sortida en la cursa de “la IA sostenible”, potser ara l’enfocament es canvia a escala global, i la veritable innovació ja no sigui “qui respon millor les preguntes”, sinó “qui gasta menys a l’hora de respondre”.
