Una amenaça professional… amb potencial per regenerar els valors informatius
Per a molts periodistes, l’avanç de la intel·ligència artificial es percep com una amenaça directa: els models de llenguatge com ChatGPT poden investigar, redactar i editar textos, desplaçant les tasques que eren tradicionalment dels periodistes.
A aquesta tensió s’hi suma la desconnexió entre usuaris i mitjans. Com més eficaç sigui la IA en donar respostes, menys necessitat tenen els lectors d’acudir directament a les fonts. El resultat és un model on les publicacions competeixen no només entre si, sinó amb sistemes que resumeixen el seu contingut sense citar-les ni redirigir trànsit.
L’audiència ha canviat els seus hàbits
Les xifres són contundents: ChatGPT compta amb més de 400 milions d’usuaris setmanals i es troba entre els llocs més visitats del món. Les eines d’IA ja canalitzen quantitats enormes de trànsit, fins a un 1.200% més en set mesos, segons Adobe, un senyal d’allò que està per venir en el periodisme.
Google també es mou cap a un futur més automatitzat: els seus resums amb IA apareixen cada cop més en els resultats de cerca, i el seu “mode IA” elimina fins i tot els enllaços tradicionals. Si bé encara no s’aplica de ple a notícies d’actualitat, la direcció és clara: més IA, menys intermediaris humans.
Què premia la IA? Contingut original i profund
De manera paradoxal, el tipus de contingut que més valoren els models d’IA és aquell que representa el millor periodisme: reportatges únics, enfocaments ben argumentats, anàlisis originals. Els sistemes tendeixen a construir les seves respostes a partir de múltiples fonts, però prioritzen les més completes i matisades.
Això podria corregir distorsions generades per l’era del pescaclics, on l’èxit es mesurava per visites ràpides i titulars cridaners. En canvi, si les plataformes d’IA comencen a citar els continguts més sòlids, les redaccions tindran finalment incentius per apostar per profunditat, context i exclusives.
Riscos d’opacitat, biaix i conflictes legals
Les decisions dels models d’IA són opaques, i els biaixos continuen sent una amenaça. Newsguard ha documentat un intent reeixit de manipular les respostes de diversos xatbots a favor de la narrativa russa sobre la guerra a Ucraïna. També, els conflictes legals sobre drets d’autor podrien portar que els models afavoreixin només mitjans aliats, limitant la diversitat informativa.
Les disputes legals al voltant dels drets d’autor estan lluny de resoldre’s, i les grans tecnològiques, inclosa OpenAI, enfronten demandes per l’ús de contingut periodístic en l’entrenament dels seus models. Encara no queda clar si les empreses estan excloent activament mitjans en litigi, sí que han reconegut que els acords de llicència poden influir en quines fonts es prioritzen o citen en els resums generats per IA.
Si els tribunals acaben considerant que l’ús massiu de dades protegides entra dins de l’“ús just”, l’incentiu perquè els mitjans participin voluntàriament en aquests sistemes podria debilitar-se, reduint la seva capacitat de negociació i visibilitat dins dels ecosistemes d’IA.
Redefinir el joc, no rebutjar-lo
La IA ja està transformant el periodisme, però encara és possible modelar el sistema. En lloc de resistir-se a una tecnologia que ja forma part del present, l’objectiu està a dissenyar un model on la veritat, la profunditat i la transparència siguin premiades. La IA pot fer moltes coses, però quan els periodistes fan la seva feina amb rigor i propòsit, aquest valor ha de ser reconeixible fins i tot per a un algorisme.
Foto d'AbsolutVision a Unsplash
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
