L’objectiu és posar a l’abast de les administracions locals un seguit de recursos formatius, models i instruments per implementar la intel·ligència artificial
El repte de la IA està a la taula de totes les administracions públiques. I els ajuntaments són la més propera al ciutadà i, en municipis petits, la falta de recursos podria dificultar la implementació de noves eines. Amb el propòsit d’ajudar a les poblacions de menys de 20.000 habitants, la Diputació de Barcelona ha desenvolupat un llibre blanc sota el nom de Local.IA. El projecte s’ha presentat a Barcelona aquest dijous en una jornada amb càrrecs electes i tècnics dels ajuntaments.
Una caixa d’eines
Per entendre el funcionament, vindria a ser una caixa d’eines amb recursos formatius, models, guies i novetats sobre IA. La intenció és compartir també diferents experiències d’implementació i proves de concepte amb casos d’ús que aportin valor al dia a dia dels tècnics de l’ajuntament. Tot això s’anirà actualitzant amb les últimes novetats.
Sobre aquests casos d’ús la consultora digital a IThinkUPC, Lurd Rodríguez, ha explicat algunes proves de concepte que ja s’estan duent a terme: una per automatitzar l’expedient de pobresa energètica, una altra per generar documents administratius i un model per analitzar documents. Per evitar la “sobretecnificació”, s’ha generat un projecte de Whatsapp 360 per fer-lo sevir com un “canal per la gestió d’incidències a la via pública”. L’objectiu és simplificar tràmits que abans es feien de manera complexa amb una app “senzilla que té tothom al seu telèfon”.
El debat sobre la revolució de la IA al sector públic
Per reflectir el repte i el punt de partida d’algunes administracions, el diputat delegat d’Innovació Digital i Integritat Institucional, Antoni Vélez, ha començat amb una anècdota. “Fa unes setmanes, [el sistema informàtic d’]un ajuntament va col·lapsar completament: no es podien signar documents ni tan sols convocar reunions”, ha explicat. Pensant-se que era un atac informàtic, l’alcalde “va entrar en mode crisi”. Després de fer les comprovacions pertinents, “era simplement una cua d’impressió saturada“. En conclusió: “aquest és el millor exemple contra dues visions igualment perilloses: els que pensen que la IA ens traurà la feina i els que pensen que ens solucionarà tots els problemes”.
“Amb la IA, ens hi juguem molt més que una impressora encallada: ens juguem com volem que sigui l’administració del futur“, ha conclòs Vélez. Per això, l’objectiu de Local.ia és “posar ordre, sentit i prudència en un context sovint dominat per les modes i les presses”.
Molt més que ètica
En la jornada, també s’ha debatut sobre ètica, un tema que aflora sempre que es parla d’IA. Sobre aquests reptes, han sorgit algunes reflexions interessants: aquests dilemes ètics “no són qüestions específiques de la IA —venen de més enrere i no les havíem resolt–, i la IA ens les ha posat al davant. A més, no són problemes tècnics; tenen a veure amb la salut, la feina, l’educació… i això ens concerneix a tots”, ha explicat Camilo Sarmiento, membre de la unitat ètica de la IA de la UNESCO. Al final, tot es resumeix –segons explica– en respondre a la pregunta “en quina societat volem viure?“.
