La Joana Barbany és una professional de l’àmbit de la comunicació digital i les tecnologies de la informació. Ha ocupat càrrecs rellevants tant al sector públic com al privat, com el seu paper com a Directora General de Societat Digital a la Generalitat de Catalunya i el seu actual càrrec com a Directora de Desenvolupament de Negoci a Technology by PageGroup. També, és presidenta del Clúster Digital de Catalunya i autora del llibre “Rehumanitzant la tecnologia”. A més, ha estat reconeguda pel seu compromís amb la promoció de la presència femenina al món tecnològic. Exerceix com a ambaixadora de la xarxa internacional Women in Tech a Barcelona.
Pregunta: Haver estat present en els primers moments d’internet i el desenvolupant de la tecnologia, ha estat clau per al reconeixement que has anat aconseguint?
Joana Barbany: No sé si tinc reconeixement ni si soc pionera, però sí que sempre he estat molt curiosa. Quan vaig començar la carrera, recordo una assignatura d’introducció a internet. Era una cosa molt nova en aquell moment i ningú acabava d’entendre gaire què fèiem, però a mi em fascinava. Sempre he tingut aquesta inquietud per anar una mica més enllà.
El fet d’intentar entendre allò desconegut, de deixar-te escoltar i aprendre coses que al principi poden semblar incomprensibles, és una actitud que et manté en constant aprenentatge. És com agafar les onades i mantenir-te al dia. Crec que mai és tard per ser una persona curiosa i inquieta. No és una qüestió d’edat, és una manera de ser.
Ara amb la IA, ¿sembla que estem vivint una altra gran onada?
Les onades tecnològiques sempre han existit. La diferència és com cadascú tria reaccionar-hi: adoptes el canvi o no. Ara estem amb la IA, però fa tres anys era una altra cosa i fa deu anys encara una altra.
És cert que aquestes onades arriben cada cop més ràpid, són més freqüents i tenen més impacte. Però el més important no és només entendre la tecnologia, sinó observar què està passant i mantenir-se atent. Això és, en el fons, una actitud. Ara parlem d’IA, però d’aquí a dos anys potser serà un altre gran canvi.
“La tecnologia l’hem de dominar nosaltres, no ella a nosaltres”
A Michael Page, que és una empresa de recursos humans, esteu introduint eines d’IA en els vostres processos?
Sí, absolutament. Qualsevol empresa, independentment del sector, ha d’adoptar la tecnologia per evolucionar. És impensable avui dia treballar només en paper, com ho era fa anys. La IA també s’ha integrat als nostres processos, però amb certs matisos importants.
Si bé utilitzem la IA per tasques repetitives, on pot ser molt més precisa i eficient que les persones, cal ser prudents. Treballem amb talent i persones, i això requereix tenir cura de com emprem aquestes eines. Per exemple, eines que automatitzen entrevistes o analitzen reunions poden ser molt útils per agilitzar el procés, però no poden substituir el factor humà en la seva totalitat. Hi ha aspectes de la relació humana que són fonamentals, com l’empatia i la connexió personal, que ara mateix la IA no pot replicar.
En processos de selecció de talent, hi ha la temptació d’utilitzar IA per filtrar perfils. Quins són els límits o precaucions a tenir en compte en aquest ús?
És cert que la IA pot ser una eina útil per gestionar grans volums de dades, però cal tenir molta cura. Per exemple, els biaixos que poden estar presents en els algoritmes són un tema crític: com s’ha programat aquesta eina? Té biaixos de gènere o d’altres tipus? És un punt important perquè, tot i que ara parlem més d’aquests biaixos, sempre han existit, fins i tot en les decisions humanes.
La diferència és que amb la IA, aquests biaixos es poden amplificar perquè tracta amb grans volums d’informació. Abans els biaixos eren limitats al teu entorn immediat; ara l’escala és molt més gran. Però també hi ha una part positiva: la IA pot actuar com una lupa que ens fa més conscients d’aquests problemes. Això ens dóna l’oportunitat de reprogramar aquests sistemes per compensar desigualtats.
“Dependre de la tecnologia és com estar enganxat al tabac: no poder viure sense ella és un problema”
Parlant de gènere i tecnologia, tu estàs molt implicada en aquesta àrea. Quins són els principals reptes o preocupacions que hauríem de tenir presents?
El problema és que no hem millorat gaire. Fa més de 20 anys que treballo en aquest tema i la situació segueix sent preocupant. Al sector tecnològic, la diversitat no és només una qüestió d’estètica o justícia social, sinó que impacta positivament en la productivitat de les empreses. Si som el 50% de la població, també hauríem de ser-ho en aquest sector.
La diversitat és necessària perquè aporta perspectives diferents, i això enriqueix qualsevol projecte. No només parlem d’augmentar la presència de dones en tecnologia, sinó també d’homes en sectors tradicionalment dominats per dones. Però ens falten dones al sector tecnològic, i encara ara no veiem prou millores.
Fa un parell d’anys vas publicar el llibre Rehumanitzant la tecnologia.Per què et vas plantejar escriure aquest llibre?
Vaig començar a escriure’l fa uns tres anys, abans que sortissin eines com el ChatGPT, així que està escrit íntegrament per mi, paraula a paraula. Va néixer en un moment de transició personal i professional, mentre passava del sector públic al privat. Volia fer una reflexió profunda i endreçar idees que tenia al cap. Inicialment, no tenia clar que escriuria un llibre; eren més aviat notes. Però el llibre va prendre forma després d’un moment de pausa. Quan em van cessar al setembre de fa dos anys, vaig decidir que era el moment d’acabar-lo. Va ser una manera de posar fi a una etapa i preparar-me per una nova.
“L’IA afecta el teu dia a dia. No pots dir ‘a mi això ja no m’agafa’, perquè afecta a tothom”
Vivim en un món on la tecnologia i la IA evolucionen molt ràpidament. Et sembla que les persones no sempre podem seguir el ritme d’aquests canvis?
Totalment. El llibre no tracta exclusivament sobre IA, tot i que té un capítol dedicat al tema. Parlo de com la tecnologia està present a la nostra vida i de la necessitat d’estar-ne conscients. Hem de ser crítics, tenir sentit comú i ser conscients que qualsevol acció, o fins i tot omissió, té un impacte. És una crida a no ignorar la influència de la tecnologia en el nostre dia a dia. Ens afecta a tots, sense excepció. Algunes generacions més grans poden pensar que això no va amb ells, però és totalment al contrari, la tecnologia i la IA influeixen en tothom. Crec que, més que mai, necessitem una mirada de respecte i reflexió per garantir que aquesta evolució tecnològica es gestioni amb responsabilitat. I això és el que intento transmetre amb el llibre.
Falta democratitzar el desenvolupament de la tecnologia perquè tota la societat participi?
Cent per cent. És imprescindible que la societat s’impliqui, i això no hauria de dependre de si una persona és nadiu digital o no. Sovint sentim gent dir “jo no ho entenc” o “no és per a mi,” però la realitat és que la tecnologia afecta a tothom. Especialment com a educadors o com a pares, tenim la responsabilitat d’educar amb valors que incloguin la tecnologia. No es tracta de deixar els nens connectar-se quan vulguin i fer el que vulguin. Igual que els eduquem amb horaris, hem de fer-ho amb la tecnologia. Hem d’estar presents i ser conscients de com ens afecta.
En el teu llibre, reflexiones sobre com la societat està patint pel que fa a la salut mental. Hi ha relació entre aquesta immediatesa tecnològica i els problemes que vivim?
Totalment. Jo no soc tecnòfoba, però crec que hem d’aprendre a dominar la tecnologia, no deixar que ens domini a nosaltres. La immediatesa, especialment entre els joves, crea una dependència molt preocupant. La tecnologia és molt útil, i jo mateixa faig servir eines com ChatGPT per generar continguts per a LinkedIn o altres tasques. Però una cosa és utilitzar-la amb finalitat concreta i una altra és ser-ne dependent. Aquesta addicció que s’ha normalitzat a les pantalles o als telèfons és un problema real, com qualsevol altre vici.
“Hem de ser crítics amb la tecnologia, adoptar-la amb respecte i amb sentit comú”
Podem considerar la interacció per veu amb la IA com una manera de deixar enrere les pantalles?
La pantalla en si no és el problema. És només una via per accedir a la tecnologia. Podria ser una pantalla, un holograma, o qualsevol altre format futur. El veritable problema és l’ús que en fem. Ahir mateix, per exemple, estava amb el meu fill, i mentre parlàvem, va decidir preguntar una recepta al ChatGPT. En aquell moment, jo només volia estar amb ell i tenir una conversa tranquil·la, inventant-nos alguna cosa junts. Això reflecteix la necessitat de saber escollir quan volem que la tecnologia sigui present i quan no. No es tracta de rebutjar-la, sinó de dominar-la. Hem de saber dir “ara no” i prioritzar moments de desconnexió.
Això ens porta a reflexionar sobre la por cap a la IA. Si aconseguim dominar aquest equilibri entre tecnologia i humanitat, potser no ens espantaria tant?
Totalment d’acord. No hem de tenir por, però sí respecte. Especialment per als més joves, que estan creant la seva identitat digital, és fonamental educar-los perquè entenguin l’impacte de les seves accions. Tot el que pengen queda, i no es tracta d’infondre por, sinó de fer-los conscients de la seva privacitat i de la importància de preservar-la.
“Jo animo les dones a ser-hi, perquè aquest és un sector en el qual necessitem més presència femenina”
Al teu llibre també abordes el tema del teletreball. Recentment, la Generalitat ha retirat el teletreball als càrrecs públics. Com veus aquest canvi?
Per mi és un retrocés. Entenc que hi ha tasques que requereixen presencialitat, però crec que el model híbrid és l’opció ideal i ha vingut per quedar-se. Un model 100% teletreball tampoc és òptim, perquè és important impregnar-se de la cultura i el clima d’una empresa. Però l’híbrid permet estalviar costos, ser més sostenibles i mantenir la flexibilitat.
Va ser molt difícil instaurar el teletreball en sectors com el públic, i fer marxa enrere és perdre una gran oportunitat. Al final, el que importa és que es compleixin els objectius, independentment d’on es treballi. El model ideal? Potser dos dies a casa i tres a l’oficina, o viceversa, segons la necessitat de l’empresa.
Encarant aquest 2025, quines previsions fas sobre la tecnologia i la digitalització?
La IA continuarà estenent-se i espero que la societat prengui consciència del seu significat i impacte. També veig que la ciberseguretat esdevindrà un tema fonamental. És crucial democratitzar-la, perquè no totes les empreses, especialment les pimes, poden assumir-ne el cost. Treballem per fer de la ciberseguretat un servei públic més accessible.
També cal educar la societat sobre la gestió de dades i l’ètica associada. Tot gira al voltant de la dada: com es tracta, com es protegeix i quines implicacions té. Aquest serà un dels grans debats del futur.
Abre un paréntesis en tus rutinas. Suscríbete a nuestra newsletter y ponte al día en tecnología, IA y medios de comunicación.
