Joan Riedweg és un director, productor i professor amb passió per la IA i les noves tecnologies. Des dels seus inicis, ha construït la seva trajectòria lligada als últims avenços tecnològics en el sector audiovisual, treballant en publicitat, cinema i com a professor. La seva curiositat per explorar els límits de la creativitat i estar sempre a l’última en tecnologia el va portar al concurs GEN 48 de Runway, on va crear un curtmetratge en tan sols 48 hores, A Secret in the Dark. En Joan sempre integra les eines més avançades en els seus projectes, demostrant com les innovacions l’ajuden a potenciar la narrativa i la producció audiovisual.
Pregunta: Abans de començar, em comentaves que et vas ficar en el món de la postproducció per poder descobrir com es feia màgia al cinema. Ens en podries parlar una mica més?
Joan Riedweg: De petit, sempre deia al meu pare que volia ser director de cinema. El meu pare deia que no, que havia d’anar a treballar a un banc. Però la meva obsessió sempre ha estat fer cinema. Quan veia una pel·lícula de Disney, em preguntava: “I això, com ho han fet?” La meva obsessió era saber com es feien les coses.
Tota la meva vida professional he estat al·lucinant amb els nous invents. Vaig començar amb el vídeo i després va arribar el digital. Al principi, hi havia una distinció molt marcada: els del vídeo i els del cinema. Els del cinema ens menystenien. Però jo els deia: “Un dia acabareu fent vídeo per projectar als cinemes”. Avui dia, aquesta predicció s’ha complert.
He tingut la sort d’estar envoltat de tecnologia des del principi. Per exemple, vaig començar a utilitzar l’Adobe Premiere l’any 1992, quan va sortir la versió 1.1. Vaig tenir el privilegi de ser Beta Tester i podia experimentar amb el programari. El provava, hi jugava i, quan fallava, trucava per dir: “Ei, això peta”.
“El que està passant amb la IA és al·lucinant. Jo estic flipant moltíssim de la rapidesa amb què avança”
Després de tot el que has viscut, l’arribada de la IA generativa deu haver-te semblat ciència-ficció, oi?
El que està passant amb la IA és d’un altre nivell. Estic al·lucinant amb la rapidesa amb què avança. Fa poc més de dos anys va sortir ChatGPT, i tan aviat com va aparèixer, vaig començar a fer-lo servir. També vaig provar OpenAI per generar prompts i imatges, i Stable Diffusion, que en aquell moment era molt rudimentari. A més, s’havia de pagar, i no era barat. Recordo que era una despesa considerable perquè em dedicava a experimentar constantment, provant prompts i generant imatges.
“Quan demanes alguna cosa a ChatGPT amb afecte, sembla que s’ho pensa dues vegades”
Què en penses, de la rapidesa amb què avança?
Va molt de pressa. A més, hi ha una part del sector professional que ho mira amb molta distància, que fins i tot li té por. Ho entenc, perquè la IA està canviant moltíssims processos i la manera de treballar. Però o s’adapten o moriran. El món va a una velocitat increïble, i aquestes eines permeten a qui les utilitza bé avançar a unes velocitats impressionants. Jo recordo les hores que em passava fent màscares quan treballava en postproducció. Ara DaVinci Resolve té una eina d’IA que fa màscares automàtiques.
Però l’essencial continua sent la mirada del creador, oi?
Sí, és clar. Per a mi, les eines són només això: eines, i soc jo qui les controla. Abans de treballar-hi, el primer que faig és investigar com treure’ls el màxim profit. Per exemple, faig servir ChatGPT cada dia per a consultoris de guió, buscar títols o crear prompts. Tinc un GPT especialitzat per fer prompts per a Runway i un altre per a OpenAI.
Això sí, s’ha d’anar amb compte amb les dades que introdueixes en aquestes plataformes, perquè moltes vegades són públiques i la IA pot aprendre’n. Evidentment, hi ha conseqüències dolentes i conseqüències bones. Jo entenc que la IA farà que avancem molt, tant pel que fa a la societat com en la manera de treballar. Un cuiner treballa amb un ganivet. I un ganivet és una eina amb la qual pots escriure una novel·la negra increïble, però el cuiner no pensarà a matar algú amb aquell ganivet. Tot depèn de l’ús que es doni a l’eina.
“Quan es va inventar la fusió de l’àtom, ningú no va pensar en la bomba atòmica. Amb la IA passa una cosa similar”
També et vas embarcar en el projecte A Secret in the Dark, en què vas crear un curtmetratge en només 48 hores amb una temàtica molt complexa. Com va ser aquest procés?
Molt complex. Als seus inicis, la IA funcionava segons com estava dissenyada, i era molt limitada. Ara ha evolucionat i permet crear personatges més diversos i normals, menys estilitzats. En el cas d’aquest curt, era un repte perquè volia abordar un tema tan delicat com la pederàstia, però fer-ho de manera crítica i apta per a tots els públics.
A vegades, amb la IA, escrius un prompt, com ara “una persona estirada a terra amb un ganivet clavat”, i de seguida apareix un avís d’advertència que no et permet generar-ho. Llavors has de buscar alternatives: “Una persona a terra coberta amb un pot de pintura vermella”. Això sí que ho genera. Volia que aquest curtmetratge, de quatre minuts, fos directe però també visualment atractiu. Amb la meva experiència en el món de la música, vaig decidir incloure-hi una part musical, com un videoclip, per reforçar el missatge.
“Hi ha una part del sector professional que ho mira amb molta distància, que fins i tot li té por”
Imagino que aquest projecte va suposar un gran repte, oi?
Sí. He descobert que si tractes bé ChatGPT, ell et tracta bé. I si, a més, li demanes les coses amb molt d’afecte i li expliques el propòsit del que vols fer, sembla que “s’ho pensa dues vegades”. Bé, potser l’estic humanitzant i m’estic tornant boig, però és cert.
Quantes eines diferents vas utilitzar per a aquest curtmetratge?
Per a aquest curtmetratge, vaig fer servir bàsicament cinc eines. ChatGPT, Runway, una eina per generar veus, una per a música i una altra per lligar els personatges. Vaig provar ElevenLabs per a les veus, però no em va acabar de convèncer. Després va aparèixer una eina a Runway que em va agradar més, així que la vaig utilitzar directament en anglès.
Per generar música vaig provar dues opcions: Suno i Udio. Em va agradar més Suno per crear cançons i Udio per a la banda sonora. Però el més complicat de tot va ser treballar la consistència dels personatges. Per exemple, el personatge d’ella quan és gran i el d’ella quan és petita. La consistència continua sent un dels grans reptes de la IA. D’una banda, hi ha la consistència del disseny del personatge, que estem aconseguint resoldre a poc a poc. I de l’altra, hi ha la consistència dels decorats, una cosa que continua sent un desafiament.
“La IA farà que avancem molt, tant pel que fa a la societat com en la manera de treballar”
Ets professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Com veus les noves generacions pel que fa a la IA?
Hi ha força escepticisme, tot i que crec que és un percentatge petit. Jo soc professor associat i imparteixo dues assignatures. En ser professor de pràctiques, em centro molt en l’aplicació directa de les eines. Des de l’any passat, hem incorporat la IA dins d’una assignatura en què els estudiants han de desenvolupar un projecte publicitari complet. La IA s’hi va integrant a poc a poc, i encara que alguns estudiants la miren amb por, d’altres comencen a explorar-ne les possibilitats.
Què creus que canviarà d’aquí a final d’any?
D’aquí a final d’any… Mira, la primera cosa és que els ordinadors seran brutalment millors que els que tenim ara, i a uns preus increïbles. Amb aquests ordinadors, els connectaràs a una pantalla o potser ni necessitaràs pantalla, perquè faràs servir unes ulleres. Per exemple, podries anar en un avió amb les ulleres posades, treballant o veient una pel·lícula en pantalla gran, i ningú no sabria el que estàs fent.
“La consistència continua sent un dels grans reptes de la IA”
D’altra banda, totes les eines que coneixem canviaran molt, perquè si no ho fan, desapareixeran. Per exemple, Adobe Premiere. Durant molt de temps vaig pensar que Adobe no estava fent res, mentre DaVinci Resolve i altres eines els passaven al davant. Però ara han començat a posar-se les piles.
Recordo una campanya publicitària que vaig fer. Havíem de mostrar un home musculós i, en aixecar la càmera, que la seva cara fos la d’Einstein. La postproducció va ser complicadíssima, però el resultat va ser molt bo. Ara, amb les eines actuals, podries escriure “Einstein musculat” i ho tindries en segons. És increïble com ha canviat tot.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te a la nostra newsletter i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
