Joana Barbany, presidenta del Clúster Digital de Catalunya, va presentar les quatre ponents que van protagonitzar la taula rodona dels Premis Paréntesis: Mariola Dinarés, Montserrat Rigall, Xantal Llavina i Àurea Rodríguez. Totes dones, totes amb trajectòries molt diferents, però un mateix afany: explicar la intel·ligència artificial sense perdre de vista el seu impacte social.
“Com més encaixonats estiguem, més substituïbles”, va advertir la periodista Mariola Dinarés en iniciar el debat. Va afegir que, per aquesta raó, “quan he de fer de presentadora, faig alguna cosa una mica boja perquè dic: això no ho faria la IA”. Mariola és creadora del videopòdcast ‘Popap’ de 3Cat. En aquest espai, defensa precisament un estil comunicatiu proper, això sí: “sense dir la paraula ‘tecnologia’ per no espantar el públic”.
El paper de la IA als mitjans
La conversa es va estructurar en quatre grans eixos. En el primer, dedicat al paper dels mitjans, Montserrat Rigall, cap de programes de Ràdio 4 (RNE), va recordar l’experiència de RTVE amb veus sintètiques per cobrir les eleccions en municipis de menys de mil habitants. Davant la pregunta de si la IA podria ser millor que els mateixos humans, Rigall va respondre que “la passió i l’emoció són insubstituïbles; la màquina pot ajudar, però sempre cal supervisió humana”. També va voler fer una reflexió sobre qui ostenta el “ministeri de la veritat” als mitjans de comunicació, que va ressonar a la sala com una crida a la responsabilitat periodística.
L’alfabetització digital és imprescindible
El segon bloc va abordar l’alfabetització digital i la necessitat de tancar bretxes. Xantal Llavina, directora del programa ‘Revolució 4.0’ de Catalunya Ràdio, va reivindicar la divulgació com a servei públic: “Hem d’explicar les eines de forma comprensible perquè ningú en quedi fora”.
En la tercera part, dedicada a la creació de continguts, va emergir el concepte de “pintar amb paraules”. Àurea Rodríguez, directora regional de EIT Culture & Creativity i autora dels llibres ‘El liderazgo de las hormigas‘ i ‘Antes muerta que sin IA‘. Rodríguez va traçar un paral·lelisme entre el llenç en blanc i el ‘prompt’: “Estem pintant amb paraules; la IA és una nova manera d’expressar-nos, però al darrere sempre hi ha d’haver persones i ètica”.
Com serà el futur?
El quart i darrer bloc va girar entorn del futur. Dinarés va vaticinar que els mòbils desapareixeran de les nostres butxaques i conversarem directament amb els sistemes. Llavina va assenyalar la irrupció de Sora, el model d’OpenAI que genera vídeo, com el pròxim terratrèmol per a la indústria audiovisual. Rigall somia amb una eina capaç de destapar, en temps real, les mentides dels polítics: “Que el mòbil t’avisi quan una dada és falsa”.
Més enllà de les prediccions, el consens va ser clar: la IA ja és inseparable de la vida quotidiana i la seva adopció massiva exigeix pensament crític, formació contínua i narrativa humana. “La comunicació de la tecnologia ha de ser sexy”, va resumir Llavina. Potser aquesta sigui la millor brúixola: fer comprensible el que és complex sense renunciar a l’emoció que cap màquina, per sofisticada que sigui, pot imitar del tot.
Obre un parèntesi a les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
