Arran del post “Formació i ocupació futura: flexibilitat, tecnologia i humanisme”, vaig rebre missatges que em van fer reflexionar sobre com ens hem de preparar per al futur, especialment els joves, per afrontar els reptes i decidir què estudiar. La pregunta predominant era com serà el futur i si la formació actual està preparada per als desafiaments del futur considerant aspectes com la digitalització, les escletxes socioeconòmiques i de gènere, i un horitzó on la intel·ligència artificial serà clau i la personalització de l’aprenentatge, una opció real per ajustar els ritmes i la complexitat progressiva a les característiques i capacitats de cada estudiant.
Poques són les certeses que tenim pel que fa al futur, però sí que intuïm que l’activitat professional requerirà tenir coneixements de ciència de dades (analitzar grans volums de dades per extreure coneixement i prendre decisions), robòtica (dissenyar i programar robots per dur a terme tasques autònomes o assistides), intel·ligència artificial (tecnologia que permet a les màquines simular capacitats humanes: aprenentatge i presa de decisions). Impulsar habilitats com el pensament crític (capacitat d’analitzar, avaluar i interpretar informació per prendre decisions raonades) i el treball multidisciplinari (col·laboració entre professionals de diferents disciplines per aconseguir solucions òptimes). A més, caldrà conèixer les tècniques de machine learning, que permet a les màquines aprendre a partir de dades sense programació explícita, i deep learning (ús de xarxes neuronals profundes per processar grans volums de dades). Alhora, serà crucial desenvolupar els aspectes associats a l’ètica i la reglamentació.
Si aquests són els requisits per a l’activitat professional, es pot afirmar que la formació requerida per al futur, assegurant que sigui accessible per a tothom, hauria de ser flexible, personalitzada, multidisciplinària i orientada a les habilitats i coneixements emergents, fomentant la capacitat d’aprendre a aprendre i desaprendre, prioritzant el desenvolupament d’habilitats com el pensament crític, la resolució de problemes i la capacitat d’adaptació. Alhora, integrar matèries relacionades amb les tecnologies emergents, ensenyar a utilitzar eines digitals, comprenent-ne el funcionament i el seu impacte ètic i social.
Per això, els plans d’estudi haurien de tenir un enfocament multidisciplinari, inclosos els coneixements STEM, ciències socials, ètica i biologia, així com el desenvolupament d’habilitats per a la comunicació efectiva, la gestió de la incertesa i ser més resilients, de treball en equip i de col·laboració en la diversitat. Aquest conjunt d’aspectes pot preparar millor per afrontar els reptes i canvis del futur, en un món cada vegada més tecnològic i complex, equilibrant el coneixement tècnic amb les habilitats humanes i ètiques, i preparant les persones per al treball i la formació continuada.
