Vivim immersos en una transformació accelerada que afecta profundament el món del treball, la comunicació i la generació de coneixement. En aquest nou context, adequar la formació a les exigències de la societat digital, amb la intel·ligència artificial omnipresent, no és ja una opció estratègica, és una necessitat urgent, estructural i de país. L’educació ha de ser capaç d’anticipar els canvis i preparar la ciutadania -no només la més jove- per viure i desenvolupar-se en un món altament tecnològic, interconnectat i en constant evolució.
Com ha de ser la formació i com s’ha d’afrontar, va ser el debat de fa uns dies en què vaig participar juntament amb professors, antropòlegs i enginyers desenvolupadors d’IA. El debat, en el qual ens obligàrem a arribar a conclusions i propostes, no va estar exempt de discrepàncies i visions complementàries, cosa que ens va permetre concloure que el procés de transformació no pot realitzar-se de manera improvisada, sinó que exigeix ser afrontat amb una planificació de tres fases a curt, mitjà i llarg termini. Cada una respon a necessitats diferents però interconnectades, i totes són indispensables per a un canvi real i sostenible.
A curt termini (12 mesos): ajustar continguts bàsics
La primera Fase, d’aplicació immediata, hauria de comportar la introducció de forma transversal, en tots els estudis, -independentment de l’àmbit- continguts relacionats amb les disciplines STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), així com nocions d’intel·ligència artificial, filosofia i sociologia. Aquesta combinació no és aleatòria sinó que té per objectiu garantir una base tècnica sòlida, però també proporcionar eines per al pensament crític, la comprensió social i la reflexió ètica.
En un món digitalitzat és igual d’important comprendre les implicacions humanes, socials i polítiques de les tecnologies que dissenyem i usem
En un món digitalitzat, no n’hi ha prou amb saber programar o entendre com funciona un algoritme, és igual d’important comprendre les implicacions humanes, socials i polítiques de les tecnologies que dissenyem i usem. Per això, formar persones capaces d’analitzar la realitat des d’una mirada àmplia, crítica i responsable és avui més urgent que mai.
Mitjà termini (24 mesos): personalització de l’aprenentatge amb IA
La segona etapa, amb un horitzó d’implantació d’uns vint-i-quatre mesos, hauria de centrar-se en la personalització de l’aprenentatge. Les tecnologies d’intel·ligència artificial i els entorns virtuals permeten avui desenvolupar sistemes educatius que s’adaptin al perfil de cada estudiant: el seu nivell de coneixements, el seu ritme d’aprenentatge, les seves habilitats cognitives i els seus interessos vocacionals.
La personalització incrementaria la motivació, reduiria l’abandonament i permetria que cada persona assolís el seu màxim potencial
Aquesta personalització no només milloraria l’eficiència del procés educatiu, sinó que també incrementaria la motivació, reduiria l’abandonament i permetria que cada persona assolís el seu màxim potencial, possibilitant al professorat centrar-se en el que realment importa, és a dir, ajudar els alumnes a creure en les seves capacitats sabent que cada alumne és diferent i requereix adaptar la forma de comunicar-se i ensenyar perquè aquest vulgui aprendre més en descobrir la importància del saber. L’educació deixa així de ser un sistema uniforme, que tendeix a la mediocritat, per convertir-se en un ecosistema flexible, inclusiu i centrat en el desenvolupament integral de la persona.
Llarg termini (36 mesos): reforma estructural dels programes educatius
Finalment, en un horitzó de tres anys, és necessari emprendre una reforma estructural en profunditat dels programes educatius, tant en l’ensenyament general com en el superior. Aquesta reforma ha de tenir dos eixos principals:
- Superar la dicotomia entre ciències i lletres, apostant per una formació integrada i interdisciplinària que reflecteixi la complexitat del món contemporani. La creativitat, la lògica, l’expressió, l’anàlisi de dades, la geografia i història i la filosofia han de conviure en un mateix currículum.
- Revisar l’oferta universitària, reduint la proliferació de graus excessivament especialitzats que no s’ajusten a les necessitats reals del mercat laboral. En el seu lloc, s’ha d’apostar per carreres generalistes, amb itineraris modulables i flexibles, que permetin als estudiants adaptar-se a un entorn laboral canviant i desenvolupar trajectòries professionals i personals més riques i resilients.
Tres fases per transformar la formació, assumint, aquesta va ser la conclusió del debat al qual vaig fer referència, que adequar la formació a la societat digital no és un repte merament educatiu, és un desafiament de país que afecta la nostra competitivitat, cohesió social i benestar futur.
Si no actuem amb visió, urgència i compromís, correm el risc de deixar a tota una generació sense les eines necessàries per afrontar els desafiaments del segle XXI. Però si ho fem bé, podem convertir aquest repte en una gran oportunitat de transformació col·lectiva.
