Aquest tràiler és fruit de la fusió entre Sora, Kling i la idea genial d’un cineasta. Ara tothom omple internet amb fotos ‘ghiblitzades’.
El nou model GPT-4o de generació d’imatges ha causat sensació a internet. X (Twitter) s’ha omplert d’una allau de memes, personatges coneguts i paisatges convertits a l’estil dels animes de Studio Ghibli. Entre ells, un ha cridat la nostra atenció: aquesta versió del tràiler de ‘El Senyor dels Anells’ convertida a anime.
El cineasta PJ Ace s’ha fet viral i el vídeo porta diversos milers de reproduccions a les seves espatlles. Ell mateix ha explicat com ho ha fet: «A Sora he utilitzat prompts com aquests: ‘Recrea això en l’estil de Studio Ghibli, intricadament detallat. Assegura’t que la composició, els colors i la vibració siguin similars. L’escena representada mostra figures amb capes negres sobre cavalls negres que s’allunyen d’una onada massiva d’aigua en un llit de riu que persegueix els genets«.
Animar els vídeos i quadrar els llavis no ha estat gens fàcil per a ell: «He gastat 250 dòlars en crèdits de Kling» –ha explicat– per quadrar les expressions i acabar d’animar el resultat. A més, també reconeix l’ús de Luma. A més, el cineasta ha trigat 9 hores a recrear els 102 plans que componen la composició final. Això és tot un repte.
Per què Studio Ghibli s’ha convertit en una moda viral?
Després de publicar el vídeo, X s’ha omplert de tota mena de memes i recreacions d’imatges i llocs reals convertits a l’estil Ghibli. Aquesta moda ha arribat també al mateix CEO d’OpenAI: Sam Altman s’ha canviat, de fet, la seva foto de perfil per una il·lustració Ghibli.
Un estil té copyright? Un debat ètic, i legal?
Però aquesta moda també ha permès que surti a la llum un debat ètic i, probablement, legal. Pot tenir un estil tan característic drets d’autor? Tal com ha explicat Gerard Quintana en una anàlisi de Paréntesis MEDia, aquestes obres «no estan explícitament protegides per drets d’autor». Tanmateix, tot indica que per entrenar les eines s’ha utilitzat contingut protegit per drets d’autor, ja que d’altra manera serien incapaces de copiar aquest estil amb tanta fidelitat.
Això, unit a la nova decisió d’un jutge federal de continuar amb el cas de ‘The New York Times’ contra OpenAI, podria desembocar en noves batalles legals per dilucidar si la IA pot entrenar-se o no amb continguts protegits sense remunerar per això als seus creadors.
Silicon Valley, però, té una gran carta a favor seu: el gran poder d’influència sobre la Casa Blanca. Si les pressions arriben a bon port, un canvi legislatiu podria decantar la balança cap a la desregulació del contingut protegit i, per tant, donaria poder a les tecnològiques d’apropiar-se de tota mena de contingut protegit.
De moment, el gran damnificat és Hayao Miyazaki, cofundador de Studio Ghibli. Ell mateix es va queixar el 2016 que aquests que desenvolupen aquestes tecnologies «no tenen ni idea del que és el dolor». A més, va ser contundent amb l’ús de la IA en l’art, definint-lo com «un insult a la vida mateixa«. Ara aquest bumerang torna en forma de moda viral. Encara que, qui sap, potser també sigui una de les majors campanyes de màrqueting involuntàries i els reporti, al capdavall, grans beneficis.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
