Meta ha començat aquesta setmana a entrenar els seus models generatius amb dades públiques d’usuaris adults a la Unió Europea. Aquesta decisió marca un gir significatiu després de mesos d’enfrontaments amb els reguladors europeus, coneguts per les seves estrictes lleis de privacitat de dades.
L’empresa, matriu de Facebook i Instagram, ha començat a enviar notificacions als seus usuaris a Europa, tant a través de les seves plataformes com per correu electrònic, informant sobre l’ús de les seves publicacions públiques per a l’entrenament dels seus sistemes d’IA. Aquestes notificacions inclouen un enllaç a un formulari que permet als usuaris oposar-se que les seves dades siguin utilitzades per a aquest fi. Meta assegura que respectarà totes les sol·licituds d’objecció, tant les ja rebudes com les noves.
L’objectiu de la companyia és construir models d’IA més adaptats als contextos culturals i lingüístics de les comunitats europees. Segons Meta, entrenar els seus models amb publicacions d’usuaris del continent permetrà captar matisos com els dialectes regionals, les expressions idiomàtiques i les formes locals d’humor i sarcasme. Aquesta adaptació és especialment rellevant, afirma, en un moment en què la IA està evolucionant cap a eines multimodals que combinen text, veu, imatge i vídeo.
Una decisió polèmica
No obstant això, aquesta estratègia no està exempta de polèmica. L’any passat, Meta va haver de suspendre un desplegament similar després de les queixes del grup de defensa de la privacitat NOYB, que exigia una avaluació més profunda de l’impacte d’aquestes pràctiques. A això s’hi suma el risc de noves sancions: en els últims anys, l’empresa ha acumulat multes per valor de més de mil milions de dòlars a la UE per diverses violacions de privacitat.
S’excusen en les pràctiques d’altres companyies
Meta no està sola en aquest enfocament. En un intent per justificar la seva estratègia, ha assenyalat que gegants com Google i OpenAI ja han utilitzat dades d’usuaris europeus per entrenar les seves pròpies IA. No obstant això, Meta insisteix que el seu procés és més transparent, un argument que busca suavitzar la crítica pública i la pressió reguladora.
En paral·lel, el CEO de Meta, Mark Zuckerberg, ha buscat suport polític als Estats Units, especialment de l’expresident Donald Trump i el seu equip, per contrarestar el que considera una regulació excessiva per part de la Unió Europea. L’administració nord-americana ha deixat entreveure que podria respondre amb mesures comercials si considera que les normes europees obstaculitzen injustament les tecnològiques nord-americanes.
Amb aquesta expansió, Meta es juga molt: d’una banda, la millora de les seves capacitats d’IA i la seva competitivitat global; d’altra banda, el risc de noves batalles legals en un dels mercats més regulats del món.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
