El xef digital que està canviant la nostra alimentació
Cada vegada som més conscients de l’impacte ambiental de les nostres decisions alimentàries. Pot una eina digital ajudar-nos a menjar millor, respectant el planeta? Una primera resposta està en Giuseppe, es tracta d’una sofisticada intel·ligència artificial creada per l’empresa xilena NotCo, que proposa precisament això: millorar la nostra alimentació generant alternatives vegetals innovadores que imiten fidelment els aliments tradicionals.
La manera en què es produeix i es consumeix el menjar viu una revolució silenciosa. Durant segles, la indústria alimentària s’ha basat en l’experiència de xefs i científics per crear nous productes. Però ara, la IA està col·laborant ja a obrir un món de possibilitats que abans semblaven ciència-ficció.
La IA com a superxef: analitzant el menjar amb ulls digitals
Imagina tenir la capacitat d’analitzar un aliment fins als seus components més petits, identificant cada molècula i com interactua amb les altres. Això és el que el projecte Giuseppe està enfocat a fer. Utilitzant algorismes avançats, analitza detalladament l’estructura molecular d’aliments d’origen animal, identificant equivalents vegetals que repliquen textures, sabors i sensacions.
Amb aquest enfocament, empreses com NotCo usen algorismes intel·ligents per analitzar la composició dels aliments, buscant combinacions d’ingredients, moltes mai explorades. És com tenir un equip de científics treballant les 24 hores del dia, analitzant milers de dades en segons, cosa que als humans ens portaria mesos.
La IA fa servir tècniques especials per analitzar els aliments, revelant així la seva composició química i molecular amb gran detall. Diferents tecnologies i eines permeten als científics obtenir una «empremta digital» molecular de cada aliment.
Productes sorprenents: el poder de les combinacions inesperades
Gràcies a aquesta anàlisi exhaustiva, poden descobrir-se combinacions d’ingredients que mai se’ns haurien acudit, però que resulten ser delicioses. Per exemple, el poder analític d’aquestes eines en el cas de NotCo han donat lloc a productes innovadors com NotMilk, una llet vegetal elaborada amb una inesperada combinació de pinya, col i pèsols. Igualment sorprenent és NotBurger, que utilitza bambú i proteïna de pèsol per recrear la sucositat de la carn.
Aquestes creacions, inicialment considerades improbables, ara es destaquen pel seu sabor, textura i acceptació del públic. Aquest èxit rau en el treball conjunt: Giuseppe proposa formulacions inicials que després són perfeccionades per xefs experts. Els consumidors també participen activament proporcionant retroalimentació valuosa, la qual cosa permet ajustar contínuament les receptes.
Predient el futur del menjar
La utilització d’aquestes tecnologies no només pot proposar alternatives actuals, sinó que també anticipen les tendències alimentàries del futur. En analitzar enormes quantitats de dades nutricionals, preferències de consumidors i canvis normatius, pot predir-se quins productes podrien ser exitosos.
Els científics estan desenvolupant algorismes predictius que analitzen informació del passat i del present per anticipar les tendències en el consum d’aliments. Aquests models d’aprenentatge automàtic estudien patrons de consum al llarg dels anys, tenint en compte els nostres gustos, necessitats nutricionals, preocupacions sobre el medi ambient i fins i tot influències culturals.
Per exemple, si la IA detecta un augment en la preocupació per reduir greixos o sucres, pot ajudar a reformular ràpidament productes existents o generar noves alternatives abans que aquestes tendències es consolidin, optimitzant així recursos i maximitzant l’impacte comercial.
Bessons digitals: facilitant l’experimentació
Una altra eina poderosa que aquest tipus d’algorismes podria aportar a la indústria alimentària és el modelatge digital en 3D. Utilitzant escàners moleculars i anàlisi de dades, podrien crear-se models virtuals detallats dels aliments, un «bessó digital» de cada recepta.
Aquest model, combinat amb la IA, permetria dur a terme experiments virtuals sense preocupar-se pel resultat final. Per exemple, els científics poden simular a l’ordinador com afectaria a un producte un canvi en la seva recepta o un nou mètode de cocció, veient quins elements millorarien o empitjorarien.
Aquestes simulacions, que serien molt laborioses de realitzar amb els mètodes tradicionals, podrien ajudar a planificar el desenvolupament de nous productes d’una manera més precisa i eficient. Els bessons digitals contenen informació completa sobre la producció, cosa que permet rastrejar els aliments des del seu origen fins al consumidor i monitorar les condicions en temps real.
Avantatges de la IA davant de mètodes tradicionals
L’ús d’aquests models, complementant el treball dels professionals, pot oferir clars avantatges sobre els mètodes tradicionals d’innovació culinària:
- Precisió: un sistema de visió artificial pot examinar detalls minúsculs amb una exactitud impossible d’assolir a simple vista. La seva precisió molecular permet replicar sabors i textures amb una exactitud sense precedents.
- Monitoratge continu: a diferència de les proves humanes, que poden ser esporàdiques, costoses i fins i tot subjectives, les solucions amb IA poden operar de forma continuada i intensiva, sense cansament, reduint dràsticament el temps necessari per desenvolupar nous productes.
- Eficàcia millorada: en reduir la necessitat de llargues proves i errors, es minimitza el malbaratament de recursos i temps. Els desenvolupadors poden centrar-se en innovacions molt específiques gràcies als «mapes de sabor» que podria proporcionar la IA.
Aquesta eficàcia ha de permetre actuacions molt més específiques en el procés culinari, optimitzant recursos i assegurant productes d’alta qualitat, saludables i ambientalment sostenibles.
El futur: IA i gastronomia de la mà
L’èxit de projectes com el mencionat, Giuseppe, obre enormes possibilitats per a la indústria alimentària. En un futur pròxim, podríem veure productes personalitzats, adaptats a necessitats dietètiques específiques, preferències personals o malalties, gràcies a anàlisis predictives cada vegada més avançades.
Ja existeixen projectes que utilitzen la IA per crear receptes personalitzades basades en les necessitats dietètiques i preferències de cada persona. Podem imaginar, doncs, sistemes d’IA que analitzin dades de salut i genètics per suggerir plats que millorin el nostre benestar i previnguin malalties.
També és possible imaginar el treball en aplicacions de nutrició preventiva, que ajudin a identificar opcions alimentàries que anticipin problemes de salut abans que sorgeixin, revolucionant així no només la gastronomia, sinó també el benestar públic.
Tradició i innovació: un matrimoni exitós
La integració d’intel·ligència artificial en la creació culinària, en casos com el de Giuseppe, demostra que la tradició gastronòmica pot coexistir perfectament amb la innovació tecnològica. La unió entre una tradició mil·lenària i la tecnologia de punta de la IA pot sonar estranya, però està donant resultats molt interessants.
La IA no reemplaça el xef, sinó que potencia la seva creativitat. Aquesta col·laboració entre humans i màquines garanteix que, en un futur pròxim, puguem gaudir d’aliments que no només cuidin el nostre paladar, sinó també el nostre planeta i la nostra salut. Un autèntic maridatge entre ciència i cuina, preparat per sorprendre’ns a cada mos.
Amb l’ajuda de la IA, la gastronomia podrà continuar evolucionant i sorprenent el món, demostrant que la innovació i la tradició poden avançar juntes per construir un futur més saborós, sostenible i saludable. Si el menjar pogués parlar, potser aplaudiria al seu equip d’enginyers digitals.
