Skip to main content

Aquest monument mil·lenari necessita cures modernes

El Coliseu de Roma, amb gairebé dos mil anys d’història, ha sobreviscut a terratrèmols, guerres i al desgast del temps. Tanmateix, els desafiaments actuals com la contaminació i les vibracions del trànsit modern estan passant factura a la seva estructura​.

Durant anys, la preservació d’aquesta icona es va basar en inspeccions humanes periòdiques i restauracions costoses. Avui, la tecnologia ofereix un aliat inesperat: la intel·ligència artificial (IA). Investigadors del Parc Arqueològic del Coliseu i altres institucions italianes com la Universitat La Sapienza de Roma, el Politecnico di Milano i l’Agència Espacial Italiana (ASI) han incorporat tècniques d’IA per vigilar i conservar l’amfiteatre Flavi, revolucionant la manera com es protegeix aquest patrimoni de la humanitat. Com pot un algorisme ajudar a mantenir en peu un monument de pedra? A continuació, explorem les innovadores aplicacions de la IA que actuen com a “guàrdies digitals” del Coliseu.

IA al servei del Coliseu: ulls digitals per detectar danys

Amb els seus enormes murs de travertí i arcades superposades, inspeccionar cada racó del Coliseu manualment seria titànic. Aquí és on la visió per computadora entra en acció. Utilitzant sistemes de reconeixement d’imatges, els equips del Parc Arqueològic del Coliseu han aconseguit escanejar minuciosament la façana del monument i analitzar les seves pedres una per una​.

Les càmeres d’alta resolució (fins i tot drons equipats amb sensors) capturen milers de fotografies del Coliseu. Després, algorismes d’IA “entrenats” per aquest propòsit recorren aquestes imatges a la recerca de senyals d’alerta: esquerdes diminutes, patrons d’erosió a la pedra, despreniments incipients o qualsevol canvi estructural subtil. D’aquesta manera, la IA funciona com un parell d’ulls digitals incansables, capaços de detectar en hores el que a un equip humà podria prendre-li mesos revisar.

Per exemple: gràcies a aquesta anàlisi automatitzada, es poden identificar fissures o danys a dalt dels murs —llocs de difícil accés— molt abans que es converteixin en un problema greu. Un recent estudi va il·lustrar com els algorismes podien trobar esquerdes gairebé invisibles a simple vista i mapar la seva ubicació amb precisió mil·limètrica​.

Així, els conservadors saben exactament on intervenir. Aquesta intervenció primerenca és crucial: permet reparar o reforçar zones vulnerables abans que ocorri un despreniment perillós. En lloc d’esperar que un fragment caigui (amb el consegüent risc per al monument i els visitants), la IA avisa amb antelació. En paraules dels experts, aquestes tecnologies fan possibles intervencions “més eficaces i respectuoses” amb la integritat històrica del Coliseu​, ja que s’actua només on és necessari i de forma curosa.

Algoritmes que prediuen el futur: manteniment preventiu intel·ligent

A més de veure el que ocorre avui, la intel·ligència artificial pot predir el que passarà demà. Els científics de dades de La Sapienza estan desenvolupant algoritmes predictius que, alimentats amb informació del passat i del present, anticipen el deteriorament futur del Coliseu. Com és possible? Aquests models d’aprenentatge automàtic analitzen patrons de desgast recopilats al llarg d’anys: expansió d’esquerdes, decoloració de materials per la contaminació, efectes de la humitat i canvis de temperatura estacionals a l’estructura. Combinant aquestes dades amb altres factors (com pronòstics climàtics o registres sísmics), la IA pot estimar quines parts de l’amfiteatre tenen major risc de patir danys en els pròxims anys.

Un exemple concret és la plataforma de monitoratge SyPEAH (System for the Protection and Education of Archaeological Heritage), creada en col·laboració amb el Parc Arqueològic del Coliseu, Agència Espacial Italiana (ASI), La Sapienza i altres institucions. SyPEAH integra sensors remots, imatges satel·litàries i algorismes d’IA per vigilar contínuament el monument.

Mitjançant models matemàtics avançats, el sistema avalua de forma qualitativa i quantitativa la vulnerabilitat del Coliseu, indicant quines zones estan més exposades a riscos​. Aquest enfocament innovador permet planificar amb anticipació les tasques de manteniment, reforçant la resistència de l’estructura abans que arribin fenòmens adversos. Per exemple, si la IA determina que cert sector del mur sud podria ressentir-se després d’un hivern plujós, els encarregats poden prendre mesures preventives (com aplicar tractaments protectors o instal·lar suports temporals) abans que el dany ocorri. En essència, la IA està convertint el manteniment del Coliseu en un procés proactiu en lloc de reactiu, la qual cosa suposa un canvi de paradigma en la conservació patrimonial.

Germans digitals: modelatge 3D i reconstrucció virtual

Una altra eina poderosa que la IA porta a la conservació és el modelatge digital en 3D. Mitjançant escàners làser i fotogrametria, s’ha creat un model virtual detallat del Coliseu – un “germà digital” del monument. Aquest model, combinat amb IA, permet fer experiments virtuals sense risc per a l’estructura real. Per exemple, els enginyers poden simular a l’ordinador com afectaria l’amfiteatre un terratrèmol moderat o dècades d’exposició a la contaminació, veient quins elements es debilitarien. Aquestes simulacions, impossibles de realitzar amb mètodes tradicionals, ajuden a preparar plans de reforç específics. La IA també assisteix en la reconstrucció virtual del passat: completant digitalment seccions que falten del Coliseu per entendre com lluïa en la seva època d’esplendor. De fet, la combinació d’IA i modelatge 3D ha portat la recreació de llocs arqueològics a un altre nivell, proporcionant experiències immersives sense tocar ni una sola pedra del monument​. Aquests models digitals són valuosos tant per a la investigació i restauració (serveixen de referència per als experts) com per a l’educació, ja que el públic pot visualitzar el Coliseu antic de forma realista gràcies a la realitat virtual.

Avantatges davant dels mètodes tradicionals

La incorporació de la intel·ligència artificial en la conservació del Coliseu suposa nombrosos beneficis comparada amb les tècniques tradicionals. En primer lloc, la precisió: un sistema de visió artificial pot examinar detalls minúsculs i comparar canvis al llarg del temps amb una exactitud impossible d’assolir a simple vista. Això significa que fins al més lleu canvi a l’estructura es detecta i registra. En segon lloc, la constància: a diferència de les inspeccions humanes –que poden ser esporàdiques, costoses i fins i tot perilloses en alçades– les solucions amb IA poden operar 24/7. Cada dia, drons autònoms podrien sobrevolar el Coliseu prenent imatges, o sensors IoT enviar dades en temps real sobre vibracions i humitat. La IA processarà aquest flux d’informació contínuament, alertant de seguida davant qualsevol anomalia.

Un altre punt a favor és la seguretat i preservació: en reduir la necessitat de bastides i exploracions físiques freqüents, es minimitza el contacte directe amb l’estructura antiga. Menys contacte significa menys risc de danyar accidentalment elements delicats durant una inspecció. Així mateix, els restauradors poden enfocar-se en intervencions molt localitzades d’acord amb els “mapes de danys” que la IA els proporciona. Això evita restauracions generals més invasives. En resum, s’optimitzen recursos i s’intervé només on cal, preservant l’autenticitat del monument. Comparat amb l’enfocament tradicional de reaccionar després d’un dany evident, el mètode intel·ligent és preventiu i estratègic: allarga la vida del Coliseu amb el menor impacte possible sobre la seva essència històrica.

Una ullada al futur: IA i arqueologia de la mà

L’èxit de la IA al Coliseu Romà és només l’inici. La seva aplicació en arqueologia i conservació patrimonial obre un ventall de possibilitats de futur emocionants. Per exemple, projectes com RePAIR a Pompeia ja estan emprant robots i intel·ligència artificial per recompondre frescos antics que van col·lapsar fa segles. Milers de fragments de pintura mural, trencats com peces de trencaclosques, són escanejats i reconeguts mitjançant IA, per després ser units per braços robòtics en la seva posició correcta​. Tasques que haurien portat dècades als arqueòlegs ara poden accelerar-se enormement amb aquestes tècniques. Imaginem també sistemes d’IA analitzant imatges de satèl·lit per descobrir restes arqueològiques ocultes sota terra, o identificant patrons en ruïnes que escapen a l’ull humà, revelant traces d’edificacions desaparegudes. En conservació preventiva, futurs algorismes podrien combinar dades globals de canvi climàtic amb models locals d’un monument per suggerir com protegir-lo d’amenaces futures (com desertificació, inundacions o acidificació de l’aire).

La IA també pot ajudar a democratitzar l’accés al patrimoni: gràcies a la realitat augmentada, un visitant amb el seu telèfon podria apuntar al Coliseu i veure sobreimpreses reconstruccions virtuals generades per IA, revivint escenes de l’Antiga Roma. Encara que aquestes aplicacions educatives no són conservació en si, complementen la preservació augmentant el valor social del monument. En última instància, la IA actua com un catalitzador que potencia el treball d’historiadors, arqueòlegs i restauradors, no per substituir la seva experiència, sinó per ampliar les seves capacitats. És un assistent incansable que aprèn de dades i contribueix amb una altra perspectiva.

Tradició i innovació de la mà

El matrimoni entre un monument mil·lenari i la tecnologia punta d’IA pot sonar inusual, però està donant fruits sorprenents! Gràcies a la col·laboració entre institucions patrimonials i universitats, el Coliseu Romà avui està més monitorat i protegit que mai. Els mètodes d’intel·ligència artificial –des de la visió per computadora fins als algorismes predictius– s’han convertit en els nous “ulls” i “oïdes” del monument, detectant perills a temps i suggerint solucions. L’impacte d’aquestes eines transcendeix aquest cas: marca un abans i després en com cuidem el nostre llegat històric. Si la pedra pogués parlar, potser el Coliseu aplaudiria al seu equip de protectors digitals. Amb l’ajuda de la IA, aquest gegant de l’antiguitat podrà continuar meravellant al món altres dos mil·lennis, demostrant que innovació i patrimoni poden avançar de la mà per preservar la història.

Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.

Doctor Enginyer en Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya i MBA en ESADE

Pere Vila Fumás

Actualment, és mentor en l'adopció de tecnologies d'IA a la indústria.

Doctor Enginyer en Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya i MBA en ESADE. Actualment, és mentor en l'adopció de tecnologies d'IA a la indústria.
Pere Vila Fumas

Doctor Enginyer en Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya i MBA a ESADE. Actualment, és mentor en l'adopció de tecnologies d'IA en la indústria.

Leave a Reply