«Em poso regles per ser lliure». Aquesta podria ser la frase resum del taller organitzat per la productora Artefacto (Anna Giralt, Jorge Caballero) i l’empresa xinesa Minimax. Una de les parts més difícils de la generació de contingut audiovisual amb IA és precisament la que fem els humans: «entres en paranoia», explica Fran Gas, sobre la dificultat de no veure’s superat per milers de vídeos. El secret, per a ell, és «el caos controlat».
És a dir, la facilitat amb què es pot generar contingut contrasta amb el repte majúscul de decidir què val i què no. Perquè de vegades, els ‘artefactes’ –allò que no busquem– són el millor d’aquestes eines. És aquesta aleatorietat que, ben jugada, pot conduir a llocs inesperats.
«Quan no puc aconseguir continuïtat, me la invento«, explica amb franquesa Gas sobre la facilitat amb què juga amb personatges mutables per evitar els problemes de consistència.
Jorge Caballero, cofundador d’Artefacto
Iterar el guió per ‘salvar’ el desafiament tècnic
Artefacto està treballant amb l’escriptor Jorge Carrión per adaptar el seu llibre ‘Membrana’ al format audiovisual amb IA. I, al llarg del procés, han hagut de modificar el guió diverses vegades per les «limitacions» de les eines: «has de posar-te regles perquè et passes hores generant imatges que no pots governar», explica Carrión.
Anna Giralt, per la seva banda, ha incidit en la importància de canviar l’aproximació a aquestes noves tecnologies –que canvia en molts aspectes la forma de crear– i «aprofitar els accidents, evitar la frustració i relaxar-se» posant també els límits i entendre «l’estat de l’art i de la tecnologia sense anar en contra».
La pràctica
Després d’explicar com es barallen diàriament amb les noves eines, els assistents hem pogut posar-nos mans a l’obra amb Minimax. El primer, entendre com estructurar un bon prompt per generar la imatge que serà el punt de partida per al vídeo:
Després ja es tracta d’iterar fins a trobar el frame perfecte. En els últims mesos, Minimax ha estat perfeccionant noves funcions, entre elles la possibilitat d’afegir una imatge de cara de l’actor o actriu «Subject Reference«, cosa que facilita certa coherència. A més, han llançat un model «Director», que permet seleccionar entre diferents moviments de càmera, cosa que influeix també en el resultat final.
Després de diverses generacions, hem pogut comprovar el difícil que és trobar aquest equilibri entre l’aleatori de la IA i l’art (fruit de saber escollir els plans i editar-los). Personatges que apareixen del no-res, cames que ballen desafiant les lleis de la física, petons inesperats i fins i tot algun artefacte divertit. Al final, veure una de les produccions de Fran Gas, Caballero o Giralt després de viure en primera persona la frustració de generar vídeo és, en definitiva, una heroïcitat artística. Ho continuarem intentant.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre newsletter i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
