Skip to main content

El debat sobre la regulació no és nou: mentre que els EUA s’han convertit en la bressol de la innovació sense límits, Europa continua innovant en regulació. El MWC25 és el punt de trobada perfecte per debatre els diferents punts de vista.

Francisco Montalvo, Chief Data Officer de Telefónica, sorprèn l’audiència amb una anècdota que exemplifica a la perfecció el dilema regulador que viu Europa. “Hem desenvolupat dins de Telefónica un producte anomenat KIRI que mesura amb gran precisió quin és l’impacte de la petjada de carboni en cada execució al núvol“, va explicar. No obstant això, en presentar internament el projecte, va rebre una advertència inesperada: “Si us plau, no ho facis públic“. La por, va explicar, era que si l’empresa demostrava la seva capacitat de mesurar amb precisió el seu impacte ambiental, els reguladors podrien exigir que aquesta pràctica es convertís en un estàndard obligatori. “Si no anem a fer el correcte per por de ser regulats, llavors no hi ha manera de fer negocis en absolut”, conclou el directiu.

Aquest dilema sobre la regulació i la innovació el viuen gairebé les empreses que desenvolupen o implementen sistemes d’IA en l’actualitat. Ara, en el marc del MWC25, surt a la llum de la mà de Claudia Nemat (Deutsche Telekom), Richard Benjamins (RAIght.ai), Nia Castelly (Google Checks) i Francisco Montalvo, moderats per Ansgar Koene.

El dilema europeu: com saltar de la regulació a la innovació

Claudia Nemat va ser contundent en assenyalar els riscos d’un excés normatiu en la intel·ligència artificial: “Hem arribat, d’alguna manera, a crear el cinturó de seguretat abans d’inventar els cotxes“. En la seva visió, Europa necessita convertir-se en un “continent d’execució de la IA” amb l’ésser humà al centre, però sense ofegar la innovació en burocràcia. Va proposar reduir les barreres reguladores, consolidar un mercat comú i fomentar la inversió publicoprivada. “Hauríem de deixar de fer més petites les nostres empreses líders”, va advertir, citant com a exemple el declivi del sector de les telecomunicacions, amb Deutsche Telekom com una excepció gràcies a la seva aliança amb startups i l’aposta per la intel·ligència artificial. Precisament, Nemat venia d’anunciar un acord estratègic amb Perplexity per llançar un telèfon intel·ligent d’IA.

Les empreses poden regular-se per si mateixes?

Per la seva banda, Nia Castelly, des de la perspectiva de Google i de l’ecosistema regulador estatunidenc, va reconèixer que la legislació als EUA avança amb menor rapidesa que a Europa, la qual cosa obliga les empreses a establir els seus propis estàndards de responsabilitat. “Pot ser que siguem una mica més lents en l’àmbit legislatiu, però les empreses hauran d’assumir la responsabilitat de construir i desplegar de manera responsable”. Castelly també va subratllar que les empreses no han d’esperar que els governs dictin regles, sinó que han d’anticipar-se i crear els seus propis marcs interns basats en principis clars.

Richard Benjamins, per la seva banda, va abordar l’evolució dels enfocaments en la regulació de la IA: “IA ètica, IA de confiança, IA responsable… per a mi, totes es redueixen a la mateixa idea fonamental”. “En realitat, quan en parlem, solem referir-nos a com evitar l’impacte negatiu. És a dir, l’ètica al voltant de ser responsables. Però crec que també hi ha una oportunitat per generar un impacte positiu. Per a mi, la responsabilitat no és només evitar impactes negatius”. Benjamins també va emfatitzar la importància d’establir marcs de governança clars dins de les empreses, més enllà de les normatives externes.

El futur de la IA: eficiència i sentit comú

Montalvo va tancar amb una reflexió sobre l’eficiència en l’adopció de noves tecnologies. “Quan els LLMs van arribar al mercat, tots els desenvolupadors van voler utilitzar-los”, va assenyalar, però va advertir que en molts casos no eren la millor solució. “De fet, era menys eficient que els bots que havíem estat fent servir”. Amb aquest exemple, va plantejar la necessitat d’adoptar un enfocament pragmàtic: “De vegades no es tracta de ser el més ràpid tot el temps; es tracta de ser el més eficient”.

La discussió va deixar clar que la regulació de la IA és un desafiament complex: un equilibri entre la necessitat de control i la llibertat per innovar. Per resumir-ho, ve bé la frase de Nemat: “Entendre com crees tecnologies responsables s’està convertint en alguna cosa tan essencial com gestionar el flux de caixa o els ingressos“.

Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.

Adrián Soler

Periodista per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Sóc especialista en IA, tecnologia i formador en comunicació. Reflexiono sobre com els algoritmes transformaran la nostra professió.