Darrerament sento afirmacions relatives al fet que els canvis que generarà en la feina i en la societat la Intel·ligència Artificial s’assemblen als de la primera revolució industrial del segle XVIII, ja que aquella, igual que la IA, va canviar definitivament la manera com es feia tot malgrat la coneguda resistència humana als canvis. Si bé l’afirmació pot ser encertada atenent que tant la Primera Revolució Industrial com l’actual revolució de la IA estan transformant la manera com treballem, produïm i organitzem la societat, no es pot oblidar que la Revolució Industrial va substituir principalment la força humana per màquines impulsades per vapor i energia mecànica, mentre que la IA no només automatitza tasques físiques, sinó també processos cognitius.
Sens dubte, la IA, igual que la invenció de la màquina de vapor de James Watt, ofereix oportunitats i reptes que són disruptius, però afirmar que els canvis que generarà la IA són similars és simplista, ja que no té en compte que la IA està transformant la cognició humana, la presa de decisions i l’estructura social, cosa que la fa potencialment més disruptiva. Precisament pel fet de ser capaç de modificar no només la producció sinó també la presa de decisions i la creativitat humana les seves implicacions poden ser enormes, per això no ens podem centrar únicament en termes associats a la magnitud del canvi i la transformació de la feina en un entorn on la velocitat del canvi és molt elevada a causa de la interconnectivitat global i l’accés instantani a noves tecnologies, fet que planteja qüestions sobre la privacitat, el biaix algorítmic i la concentració del poder tecnològic en poques mans.
Addicionalment, cal tenir en compte que la IA té el potencial de desplaçar humans de feines cognitives, la qual cosa pot generar un atur estructural important atès que hi ha dubtes seriosos sobre si es crearan prou nous llocs de treball per compensar els que es perdin, fet que representa un repte social i econòmic molt més gran que el de la primera revolució industrial.
Afrontar aquest risc potencial, obliga a actuar de forma polièdrica i a posar l’atenció, d’acord amb les tendències actuals, en quatre eixos. El primer és l’educació i la formació, revisant la totalitat dels plans d’estudi, fomentant el reskilling i l’upskilling en habilitats complementàries a la IA, com ara el pensament crític i la creativitat, i impulsant una educació tecnològica accessible. El segon, reduir la jornada laboral i fomentar la feina híbrida. El tercer, avaluar la fiscalitat als robots i a la IA. El quart, impulsar llocs de treball en economia verda, salut digital, turisme intel·ligent i emprenedoria en IA.
La tecnologia avança acceleradament, la IA ha arribat per quedar-se, i abordar-ne els reptes i les oportunitats és imprescindible, fet que comporta conèixer-la, invertir de manera significativa en el seu desenvolupament i ús per no restar exposats a la dependència de tercers i, alhora, implementar marcs jurídics i ètics que en garanteixin un desenvolupament i una aplicació beneficiosos per a tothom. La Unió Europea no s’hauria de quedar de braços plegats ni resignar-se a ser perifèrica en un món on la tecnologia i la IA, avui dia, són als EUA i a la Xina.
