Des de la salutació nazi fins al Despatx Oval, com Elon Musk ha teixit una xarxa de poder i controvèrsia, similar als intrincats jocs de poder de Joc de Trons, impactant la política i la tecnologia global amb la seva trajectòria visionària i les seves obsessions personals.
En el vast regne de la política i la tecnologia, emergeix una figura tan polaritzadora i poderosa com qualsevol senyor de Ponent: Elon Musk. Nascut el 1971 a Pretòria, Sud-àfrica, Musk ha seguit un camí que l’ha portat dels seus humils inicis al seu país natal fins a convertir-se en un tità global, amb una trajectòria tan llegendària com les històries de Joc de Trons. La seva educació a la Universitat de Pretòria, la Universitat de Witwatersrand i, finalment, la Universitat de Pennsilvània, on va obtenir títols en física i economia, van forjar la base de la seva ment analítica, semblant a com els mestres de la Ciutadella eduquen els futurs consellers del regne.
L’ascens de Musk va començar amb la fundació de Zip2, una empresa de programari per a diaris, venuda a Compaq per més de 300 milions de dòlars, cosa que li va proporcionar el capital inicial per a les seves futures empreses. La seva següent gran aventura va ser X.com, que més tard es convertiria en PayPal, una història d’èxit que recorda l’ascens dels Stark des del nord. En vendre PayPal a eBay per 1.500 milions de dòlars, Musk va obtenir els recursos per perseguir els seus somnis més ambiciosos, com la fundació de SpaceX el 2002, amb l’objectiu de colonitzar Mart, un somni tan grandiós com la conquesta dels Set Regnes per Aegon el Conqueridor.
Elon Musk, en una escena reminiscent dels rituals de lleialtat de Joc de Trons, va aixecar el braç en un gest que molts van interpretar com una salutació nazi durant la investidura de Trump, provocant una tempesta de controvèrsia.
Tesla Motors, fundada el 2003, ha estat potser el seu projecte més icònic, transformant la indústria de l’automòbil cap a l’electricitat i la sostenibilitat, una revolució comparable a la introducció del foc valyri en la guerra. La seva obsessió per l’energia sostenible també es manifesta en SolarCity i The Boring Company, projectes que busquen redefinir com consumim energia i com ens movem, respectivament, reflectint la seva visió utòpica d’un futur millor, similar a la visió de Daenerys Targaryen d’un món sense esclavitud.
En els darrers temps, Musk ha afegit capítols controvertits a la seva saga. Durant la investidura de Donald Trump, Musk va realitzar un gest que molts a les xarxes socials i mitjans de comunicació van identificar com una salutació nazi, un acte que, en el món de Joc de Trons, podria ser vist com una declaració de lleialtat a una causa fosca i poderosa o com un error tàctic que galvanitza els seus enemics. Aquest gest, realitzat en un moment de celebració, ha estat interpretat des d’un acte d’autisme fins a una provocació política, reflectint la complexitat del seu personatge, tan enigmàtic com Tyrion Lannister.
La seva entrada al govern de Trump com a cap del Departament d’Eficiència Governamental (DOGE) no ha estat menys dramàtica. Aquesta aliança amb Trump, l’equivalent modern a un pacte amb els Stark o els Lannister, ha situat Musk en una posició d’influència, capaç de moure fils des del Despatx Oval, on ha aparegut amb el seu fill X, en una escena que bé podria ser una reunió de consellers a la sala del tron, marcant el seu territori i poder en la nova administració.
En una jugada digna dels Lannister, Musk ha intentat una OPA hostil sobre OpenAI, la seva antiga creació, ara enfrontant-se al seu fundador Sam Altman en una batalla èpica pel control de la intel·ligència artificial.
Musk no està sol en aquest joc; els seus vincles amb figures com Peter Thiel i JD Vance el posicionen com un mestre de la intriga política, similar a Petyr Baelish. Thiel, amb la seva visió tecnoautoritària, i Vance, com a vicepresident, són peces clau en el seu tauler, aliats en la lluita per modelar el futur tecnològic i polític dels Estats Units. El seu suport a Trump, financer i mediàtic, ha estat crucial, similar a com els senyors de Ponent donen suport als seus reis amb or i espases.
L’enfrontament amb Sam Altman i OpenAI afegeix una altra capa de conflicte, reminiscent de les guerres entre cases nobles. Musk, després de fundar OpenAI i després distanciar-se’n, va intentar una OPA hostil, una jugada d’alta traïció i ambició que recorda les maquinacions de Cersei Lannister. Altman, en resposta, ha mantingut la seva posició, convertint el seu enfrontament en una saga èpica sobre el control de la intel·ligència artificial, un recurs tan valuós com el vidre de drac a Joc de Trons.
Les seves apostes en IA, especialment a través de la seva companyia xAI, demostren la seva visió de futur, un regne on la intel·ligència artificial podria ser el proper gran poder, similar als dracs de Daenerys. La seva influència en l’agenda política, després d’haver ajudat significativament a la victòria de Trump, el col·loca no només com un jugador en aquest joc, sinó com un arquitecte de la nova era, on la tecnologia i la política s’entrellacen en una dansa tan complexa com la dels senyors de Ponent.
Les seves obsessions personals, com l’exploració espacial i la colonització de Mart, la lluita contra el canvi climàtic a través de l’energia renovable, i el seu interès per la intel·ligència artificial, reflecteixen una ment que no es conforma amb els límits actuals, similar a com els personatges de Joc de Trons busquen transcendir els seus destins predestinats. Aquestes passions no només el defineixen com a visionari, sinó també com un individu amb una missió gairebé messiànica, comparable a la cerca de Jon Snow per la seva veritable identitat i propòsit.
Les seves connexions amb altres protagonistes, com David Sacks, amb qui comparteix la Mafia PayPal, i figures com Sriram Krishnan, que també ha entrat en l’òrbita de Trump, només reforcen la seva xarxa d’influència, teixint una trama de poder que rivalitza amb les més complexes aliances de Ponent.
