En el marc de la recent Cimera per a l’Acció sobre la Intel·ligència Artificial celebrada a París els dies 10 i 11 de febrer de 2025, Xile ha fet un pas més en l’àmbit tecnològic en anunciar el desenvolupament del seu propi model de llenguatge d’intel·ligència artificial: Latam GPT.
Aquest projecte, liderat pel Ministeri de Ciència, Tecnologia, Coneixement i Innovació (CTCI) i executat pel Centre Nacional d’Intel·ligència Artificial (CENIA), té com a objectiu crear un model de llenguatge gran (LLM, per les seves sigles en anglès) que reflecteixi la riquesa cultural, social i lingüística de Llatinoamèrica. S’espera que Latam GPT sigui públic, obert i inclusiu, amb un llançament previst per al juny de 2025. Aquest projecte és molt similar al desenvolupat a Espanya, i que es va publicar fa unes setmanes sota el nom d’Alia, i que inclou diferents LLM.
La ministra Aisén Etcheverry va destacar la importància estratègica de desenvolupar un LLM propi, assenyalant que aquest esforç reforça el lideratge de Xile en intel·ligència artificial i és coherent amb l’estratègia nacional en aquesta matèria. A més, va emfatitzar que comptar amb un model entrenat amb dades locals afavoreix la resiliència tecnològica del país, abastant des d’infraestructura d’IA fins a connectivitat global i generació de sinergies en l’ecosistema local de la investigació. Etcheverry va subratllar la necessitat que tots els països tinguin la possibilitat de desenvolupar i implementar IA en els seus governs i indústries, evitant la concentració de capacitats en unes poques empreses o nacions.
Latam GPT estarà a l’altura de ChatGPT 3.5
Rodrigo Durán, gerent general del CENIA, va explicar que el centre, creat el 2020, tenia des dels seus inicis la intenció de desenvolupar un LLM. Van formar un equip liderat per Álvaro Soto i, el 2023, van iniciar la iniciativa amb un enfocament regional. L’objectiu principal és demostrar que Xile i Llatinoamèrica són capaços de desenvolupar un model de llenguatge públic, a diferència d’altres models privats i tancats a la regió. Latam GPT comptarà amb 55.000 milions de paràmetres i tres bilions de dades tokenitzades, sent equivalent en volum a Chat GPT 3.5, i la seva llicència permetrà el desenvolupament d’aplicacions sobre la seva plataforma.
Diferents corporacions i universitats col·laboren per crear Latam GPT
El projecte ha disposat d’una inversió d’aproximadament 550.000 dòlars en els darrers dos anys, dels quals 300.000 provenen de fons propis del CENIA i 250.000 van ser aportats per la Corporació Andina de Foment (CAF). A més, la Universitat de Tarapacá ha invertit 5 milions de dòlars en un superordinador amb GPU, una infraestructura clau que ha accelerat el desenvolupament del model. L’equip de treball inclou 60 professionals de tota Llatinoamèrica i la col·laboració de 27 institucions d’intel·ligència artificial de la regió, entre elles universitats d’Argentina, Colòmbia, Mèxic i Uruguai.
La ministra Etcheverry anticipa que Latam GPT tindrà un impacte positiu en la transformació digital de l’Estat xilè, cosa que permet desenvolupar aplicacions d’IA més adaptades a la realitat local. Així mateix, va assenyalar que el model ofereix un gran potencial per a startups i empreses del sector privat, i forma part del full de ruta d’IA del Ministeri de Ciència en col·laboració amb gremis empresarials. També va destacar la convocatòria de la Corporació de Foment de la Producció (CORFO) per instal·lar nous centres de dades, diversificant la infraestructura de computació al país i enfortint la resiliència tecnològica.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
