“Jo és que no miro la tele”. “La tele tradicional no et deixa veure el que vols”. Quantes vegades hem escoltat aquestes frases? Moltes, oi? Però, tanmateix, i si et dic que el futur d’aquesta indústria no crec que passi per triar el que veus? La veritable revolució que està per arribar s’està cuinant entre bastidors.
Fa unes setmanes se’m va acudir parlar del primer canal de TV lineal –SELEKT, produït per AMC Networks–, que està programat íntegrament per IA. Tanmateix, parlant amb l’actual CEO de JSON2VIDEO, Joaquim Cardona, se’m va obrir tot un món davant meu.
En un context en què les plataformes de streaming són el nou “Canal Satèl·lit”, amb tantes opcions i tants continguts, molts passem més temps triant que mirant. I no té sentit que el programa de màxima audiència sigui una interfície. D’aquí que surtin opcions com els canals FAST, gratuïts i d’emissió per internet, i que sorgeixen de la necessitat d’oferir continguts ràpids, quan no es té temps de triar.
“A les plataformes de streaming, molts passem més temps triant que mirant”
Però, i la IA? Els algorismes tenen molt a dir. Ja sigui per configurar la graella del que es veu, fins a la mateixa producció d’un canal. Tanmateix, si ens centrem en les noves dinàmiques de consum –que és on crec que el gran públic notarà la diferència–, Cardona em va plantejar el següent escenari: Si ja existeix la possibilitat que una IA programi un canal de TV i existeixen els historials de navegació, per què si a mi m’interessen els fenicis i a tu la Segona Guerra Mundial, els dos hem de veure el mateix “Canal Història” amb la mateixa programació?
“La ‘hiperpersonalització’ de continguts pot acabar amb la televisió lineal tal com la coneixem”
Això em va portar a pensar en com la “hiperpersonalització” de continguts –cosa que ja passa a les xarxes socials– pot acabar amb la TV lineal tal com la coneixem. I més que respostes, se m’han plantejat moltes preguntes que no m’esperava. ¿Veurem una televisió lineal en què no existeixin continguts unificats? Si l’empresa privada gira cap a aquest model, com s’hi sumaran les corporacions públiques?
I si tot acaba anant cap a la xarxa, l’espai radioelèctric que la televisió ocupa actualment –i que està extremadament regulat i les assignacions es fan amb comptagotes–, quedarà lliure. Per tant, entrarem en un escenari en què s’hagi de replantejar des de zero com es donen les llicències als mitjans de comunicació?
Fins i tot, si ens posem en el terreny de les plataformes de streaming, existeix la possibilitat d’una empresa que llicenciï continguts de totes, per crear un aglutinador de tot allò que ens agrada, i que els continguts es programin amb IA? Ens estalviaríem moltes interfícies i subscripcions individuals. Com si ara Spotify deixés d’existir, i cada segell discogràfic llancés el seu propi servei. Cardona pensa que aquest model actual en TV no té sentit. Jo subscric les seves paraules. Però més enllà del que pensi cadascú, crec que, a l’hora de barrejar IA i TV, cal fixar-se més en el que no es veu que en el que apareix en pantalla.
En especial, pel que fa a la IA i tots els reptes que suposa, és de vital importància conèixer a la perfecció tot el terreny, entendre’l i fer tot el possible perquè ens faciliti, fins i tot, aquelles coses a les quals dediquem menys atenció.
