L’artista ha utilitzat Veo2, de Google, i ha gastat més de 5 mil generacions
L’artista darrere de “KITSUNE”, confessa que no s’imaginava, quan va començar aquest projecte fa un mes, quant de temps li ocuparia les vacances —tardes i nits—. Tanmateix, ha valgut la pena: “Des de les primeres escenes, vaig saber que tenia alguna cosa especial, i no vull que el públic vegi una ‘pel·lícula d’IA’; només vull que vegin una pel·lícula, i amb sort, que sigui bona.” El resultat és un curtmetratge que, malgrat estar realitzat amb eines d’intel·ligència artificial, brilla per la seva calidesa i una narrativa carregada de nostàlgia.
Prova i error
El procés de desenvolupament va ser qualsevol cosa menys senzill. L’artista explica que hi va haver “tones d’escriptura, reescriptura i canvis de rumb a mig camí.” A més, l’eina principal per generar les imatges va ser Veo 2 de Google, un model de text a vídeo que, segons ell, és sorprenent però no màgic: “No, en realitat no — i les més de 1.700 seqüències seleccionades al meu disc dur (d’un estimat de 5.000–7.000 generacions en total) en són la prova.” El repte va ser fer front a limitacions, perfeccionar prompts i mantenir la coherència visual.
Està en risc la professió d’animador?
Pel que fa al debat sobre el risc que la IA suposa per a l’animació tradicional, l’artista es mostra realista, però no alarmista. “Està això exposant riscos per als animadors? Potser. O també podria ser el seu millor company, perquè, un cop més, això és el pitjor que arribarà a ser.” Amb això suggereix que, lluny de substituir el talent humà, la IA podria evolucionar en una eina col·laborativa que ampliï les possibilitats creatives d’il·lustradors i animadors.
Fotograma de KITSUNE, de Henry Daubrez
