Skip to main content

2025: De la “IA generativa” a “la IA operativa”

Benvinguts al segon quart del segle XXI. Els primers 25 anys probablement no han estat el que s’esperava quan la nit del 31 de desembre de 1999 es brindava amb optimisme per l’arribada del nou mil·lenni. El balanç d’aquest primer tram comença amb els atemptats a Manhattan, i passa per les crisis econòmiques, el canvi climàtic que ha incrementat els grans desastres naturals, guerres a tots els continents, també a Europa, i l’augment de les desigualtats, les migracions forçades i els populismes. I ni tan sols ha faltat a la cita una pandèmia global.

Internet, l'”heura digital”

La part més positiva és que ha estat un quart de segle de grans avanços tecnològics i científics. Temes com l’edicó genòmica o el desenvolupament de vacunes han marcat fites importants. Però aquests avanços han estat possibles gràcies a la generalització d’Internet, que ha propiciat també l’aparició dels telèfons intel·ligents i de les xarxes socials. L'”heura digital” s’ha infiltrat a tots els racons de l’activitat humana.

Intel·ligència humana augmentada

El canvi de quart de segle arriba en un moment crucial. La “intel·ligència humana augmentada”, popularment coneguda com “intel·ligència artificial” (IA), emergeix com una eina clau per transformar el món de manera positiva. Aquesta tecnologia ofereix solucions a reptes globals com la transició energètica, la millora de la qualitat de vida i la promoció de la igualtat d’oportunitats. No obstant això, també pot ser utilitzada amb fins negatius, cosa que no depèn de la tecnologia en si mateixa, sinó de la seva gestió humana.

En aquest context, algunes incerteses podrien aclarir-se aviat. Per exemple, ¿Què implicaran els canvis polítics i tecnològics, amb l’arribada dins de tres setmanes de Donald Trump i Elon Musk a la Casa Blanca?

Arriben els “agents”

El que ja ningú discuteix és que 2025 marcarà un nou salt: passarem de “la IA generativa” a “la IA operativa”. Aquesta nova fase anirà més enllà de crear idees o continguts per centrar-se a desenvolupar agents capaços d’actuar en tasques complexes, des de la gestió intel·ligent de recursos fins a la presa de decisions en temps real. Aquest avanç promet canviar profundament la nostra manera de viure i treballar.

Quedar-se al marge

Entrem en una etapa de reptes i aprenentatges. L’equilibri entre tecnologia i humanitat serà crucial per determinar la direcció del món en les properes dècades. Les decisions que prenem avui s’han d’orientar a construir un futur inclusiu, ètic i sostenible.

És essencial que tots els ciutadans, independentment de la seva posició o edat, dediquin temps a estudiar i experimentar amb la IA, explorant tant les seves possibilitats com les seves limitacions. Només així podrem maximitzar el seu potencial positiu i mitigar els possibles impactes negatius. Un canvi de paradigma és imprescindible, encara que per si sol pot no ser suficient. La Humanitat necessita que la IA triomfi perquè no té cap altre pla alternatiu.

Quedar-se al marge – països, empreses o persones – implicarà marginació.

Antoni Esteve

Editor de Parèntesi MÈDia.

Editor de Parèntesi MÈDia.