L’avenç de les tecnologies disruptives ha comportat un canvi de paradigma sense precedents, marcant un abans i un després en la manera com les organitzacions operen, competeixen i cerquen diferenciar-se. No obstant això, la seva complexitat intrínseca i la dificultat per projectar-ne el retorn de la inversió s’han convertit en obstacles significatius per als líders empresarials que volen implementar aquestes eines de manera efectiva.
Des de la comprensió de conceptes com la intel·ligència artificial generativa, que opera a velocitats de dades immenses, fins a la reflexió sobre com el cervell humà amb prou feines processa conscientment 10 bits per segon, s’extreu una realitat ineludible: les tecnologies avancen a un ritme exponencial que, de vegades, supera la nostra capacitat d’adaptació. En aquest escenari, el Model Bottom-Up, desenvolupat i aplicat sota la metodologia d’Alex Moga, ofereix un enfocament essencial per alinear dos factors clau: la comprensió organitzacional i el retorn efectiu d’aquestes tecnologies. Aquest article explora com aquest model permet convergir ambdues dimensions, situant els professionals al centre de la transformació.
Aquest model evolutiu reflecteix una necessitat primordial: prioritzar l’essencial davant del que és aclaparador
La paradoxa de la complexitat tecnològica
Un estudi recent va revelar que, mentre la capacitat sensorial de l’ésser humà recopila informació a ritmes de milers de milions de bits per segon, el cervell en filtra i utilitza només una ínfima fracció per prendre decisions. Aquest model evolutiu reflecteix una necessitat primordial: prioritzar l’essencial davant d’allò que és aclaparador. Paradoxalment, aquest mateix repte es presenta a les organitzacions quan intenten implementar tecnologies disruptives.
Els líders empresarials, enfrontats a conceptes tècnics complexos com l’aprenentatge automàtic, el blockchain o les interfícies cervell-computadora, es veuen atrapats en una dualitat:
- La sobrecàrrega d’informació: Les tecnologies generen dades i capacitats aparentment il·limitades, però el lideratge sovint manca d’una estratègia clara per traduir això en valor.
- La desconnexió amb els professionals: Tot i que les tecnologies són eines per millorar la productivitat, la seva implementació sense un enfocament humà pot generar resistència i desaprofitament.
Aquesta situació deriva en un cercle viciós: els líders dubten a adoptar tecnologies que no comprenen, i els equips veuen aquestes eines com imposicions alienes a les seves necessitats.
El model Bottom-Up d’Alex Moga parteix d’una premissa revolucionària, però simple: les tecnologies no són el centre del canvi; les persones sí que ho són
L’enfocament Bottom-Up com a solució estratègica
El model Bottom-Up parteix d’una premissa revolucionària, però simple: les tecnologies no són el centre del canvi, les persones sí que ho són. Aquest enfocament té com a objectiu reduir la bretxa entre la complexitat tecnològica i la seva aplicabilitat pràctica, utilitzant els professionals com a agents de canvi.
L’enfocament Bottom-Up com a solució estratègica
El model Bottom-Up parteix d’una premissa revolucionària, però simple: les tecnologies no són el centre del canvi, les persones sí que ho són. Aquest enfocament té com a objectiu reduir la bretxa entre la complexitat tecnològica i la seva aplicabilitat pràctica, utilitzant els professionals com a agents de canvi.
Claus del model Bottom-Up
- De l’individual al col·lectiu: Els equips han d’estar formats i empoderats per experimentar i comprendre les eines tecnològiques en les seves tasques quotidianes. Això no només permet una adopció més ràpida, sinó que també transforma els col·laboradors en aliats estratègics.
- Un retorn de la inversió incremental: Les tecnologies han d’implantar-se en fases controlades, amb projectes petits que permetin mesurar l’impacte real abans d’escalar. Aquest enfocament, similar al processament eficient del cervell humà en prioritzar l’essencial, evita que les empreses es perdin en la complexitat d’eines que no aporten valor tangible.
- Educació contínua i accessible: Un punt destacat del model d’Alex Moga és la simplicitat en la formació. En només 10 hores, un professional sense coneixements previs pot començar a utilitzar eines avançades com la intel·ligència artificial. Això transforma la percepció de complexitat en un repte manejable.
- Integració sistèmica: A diferència dels enfocaments tradicionals que imposen tecnologies des de la direcció superior, el model Bottom-Up busca integrar tota l’organització. Això no només assegura una comprensió més profunda, sinó que també fomenta una cultura d’innovació i millora contínua.
Convergència de factors: comprensió i retorn
L’eficàcia del model Bottom-Up resideix en la seva capacitat per convergir dos factors crítics per a l’èxit empresarial: la comprensió i el retorn.
1. La comprensió com a base de la implementació
L’estudi de Caltech va demostrar que el nostre cervell utilitza un “filtre eficient” que selecciona només 10 bits d’informació per segon per a la presa de decisions. Aquest enfocament es pot extrapolar al context organitzacional, on el repte no rau en la quantitat d’informació disponible, sinó en seleccionar i prioritzar les dades més rellevants. El model Bottom-Up ajuda les organitzacions a filtrar aquesta complexitat, apoderant els professionals perquè entenguin les tecnologies segons les seves necessitats operatives.
2. Visualització del retorn de la inversió
Un altre dels grans reptes per als líders empresarials és la incapacitat de visualitzar un retorn clar de les tecnologies disruptives. Aquí, l’enfocament incremental del model Bottom-Up exerceix un paper essencial, ja que:
- Permet identificar “victòries ràpides” que demostrin l’impacte positiu de les eines adoptades.
- Alinea els objectius tecnològics amb les metes estratègiques de l’empresa.
- Redueix els riscos financers en implementar projectes escalables i controlats.
Resultats del model Bottom-Up: més enllà de la tecnologia
L’aplicació d’aquest model no només aconsegueix una integració efectiva de tecnologies disruptives, sinó que també genera beneficis intangibles que potencien la competitivitat organitzacional:
- Cultura d’innovació: En situar els professionals com a protagonistes del canvi, el model fomenta un entorn on la innovació esdevé una part integral de l’ADN de l’empresa.
- Resiliència organitzacional: Les organitzacions que adopten aquest enfocament desenvolupen una major capacitat per adaptar-se als canvis del mercat i a les exigències tecnològiques futures.
- Major satisfacció laboral: Els col·laboradors se senten valorats i apoderats, fet que es tradueix en un millor rendiment i menor rotació.
La clau: liderar des de baix cap amunt
En un món on les tecnologies disruptives semblen avançar més ràpidament que la nostra capacitat per comprendre-les, el model Bottom-Up representa una estratègia indispensable per desbloquejar-ne el veritable potencial. En situar les persones al centre de la transformació, aquest enfocament no només facilita la comprensió d’eines complexes, sinó que també assegura un retorn tangible per a les organitzacions.
El repte per als líders no és simplement adoptar tecnologies disruptives, sinó integrar-les de manera que ressonin amb les capacitats i necessitats dels seus equips. La convergència entre comprensió i retorn no és un ideal inabastable, sinó una realitat assolible amb un enfocament centrat en les persones.
A Fork, la nostra missió és ajudar les organitzacions a traçar aquest camí, demostrant que la tecnologia, quan s’aplica amb intel·ligència i humanitat, pot ser un veritable catalitzador per al canvi. Està la seva empresa preparada per liderar el futur des de baix cap amunt?
PD: Bones Festes, Bon Nadal i els millors desitjos per a tothom en el pròxim any 2025.
Erós Nadau, Bon Nadal!
