El passat 12 de desembre vaig escoltar la conferència “Reptes globals, prioritats locals” del Lendakari Iñigo Urkullu (EAJ-PNV) organitzada per la Fundació Catalunya Europa. Va ser una conferència magnífica, pròpia de l’estadista que és. Les seves paraules van estar carregades del coneixement que ajuda a entendre la cruïlla actual i aporten elements per a la reflexió personal.
Sense treure importància a tot el seu contingut, el que més em va incentivar a reflexionar van ser les qüestions relatives a alguns dels reptes globals que, alhora, representen prioritats locals, ja que l’èxit depèn, en gran mesura, de la capacitat de pensar de manera sistèmica i integradora.
Entre aquests, al meu entendre, és especialment rellevant la menció del Lendakari a les cinc esferes d’importància crítica per a la humanitat: Persones, Planeta, Prosperitat, Pau i Partenariat. Reflexionant-hi, perceps la seva importància per garantir un desenvolupament equilibrat i sostenible, ja que es fa evident com les nostres accions impacten en el present i el futur. Posar les Persones al centre implica garantir els drets humans, l’educació, la salut, la igualtat de gènere i el benestar general. Actuacions que s’han d’emmarcar en la preservació del Planeta i els ecosistemes, lluitant contra el canvi climàtic, és a dir, assumint la necessitat d’un equilibri entre el progrés humà i la capacitat regenerativa de la Terra. Això significa assegurar la Prosperitat prioritzant la innovació, l’economia circular i l’accés equitatiu als recursos. Uns esforços que exigeixen treballar per aconseguir la Pau i societats inclusives i resilients, cercant la cooperació internacional, el Partenariat, per abordar desafiaments impossibles d’afrontar individualment.
També em va convidar a una reflexió més profunda el seu recordatori de les 3 grans transicions que configuren el nostre present i modelen el futur: la Tecnològica-digital, l’Ecològica-mediambiental i la Demogràfica-social. La primera, perquè està revolucionant l’economia, l’educació i la salut, i planteja reptes ètics, socials i de privacitat molt seriosos. Pel que fa a l’Ecològica-mediambiental, fortament arrelada en la gestió insostenible dels recursos, ens obliga a fer canvis estructurals cap a les energies renovables, els modes de vida sostenibles i les economies verdes. Finalment, la transició Demogràfica-social obliga a considerar l’envelliment de la població, les migracions i els canvis en el treball, que requereixen polítiques innovadores i adaptatives.
Escoltant el Lendakari i reflexionant sobre les seves paraules, conclous que les obligacions que se’n deriven no són opcionals, són ineludibles si volem un desenvolupament equilibrat i sostenible, cosa que obliga a assumir una responsabilitat intergeneracional pensant en l’impacte a llarg termini. La pregunta que em faig insistentment és si permetrem que la inacció defineixi el nostre futur.
Eskerrik asko, Lendakari, per ajudar-nos a reflexionar.
