Aquest matí hem parlat sobre l’impacte de les IA en la intel·ligència humana. Ho hem fet amb el convenciment inqüestionable que les IA alliberen les persones de tasques repetitives; de fet, els robots ja ho fan des de fa anys. La novetat és que les IA poden dur a terme tasques habitualment relacionades amb la capacitat cognitiva i de processament. La pregunta que ens plantejàvem era si un humà que utilitza la IA és més, menys o igual d’“intel·ligent”.
De fet, no hi ha una resposta única i general. Com deia una estudiant de tecnologia: «Depèn de la voluntat de cada persona a l’hora d’utilitzar-la», o, com afirma una doctora en robòtica: «La IA ens permet fer salts qualitatius i ser més productius en tasques de recerca, simulacions i descart d’hipòtesis; per a nosaltres és estrictament una eina més».
Si ens tornem passius i dependents, correm el risc d’estancar-nos o perdre capacitats
Reflexionant sobre la qüestió, hi ha moltes possibilitats que les IA facin que els humans, o una gran part de la humanitat, siguin menys “intel·ligents” si s’hi confia en excés, ja que el seu ús desmesurat pot portar a perdre habilitats bàsiques com el pensament crític, la memòria o la resolució de problemes, així com al deteriorament de coneixements i habilitats pràctiques en deixar de fer-les servir. Això pot ser rellevant especialment en situacions noves o d’emergència. A més, les IA podrien reduir la capacitat d’anàlisi de la informació davant d’alternatives o conduir-nos a prendre decisions condicionades per dades incorrectes o informació falsa.
La clau és usar la IA sense acomodar-se, esforçant-se a aprendre de forma continuada
Ara bé, el cert és que l’impacte de la IA sobre la capacitat cognitiva de cadascú dependrà de la relació de la persona amb la tecnologia. Si la fem servir com a eina per complementar, pot potenciar les nostres habilitats i permetre assolir nous nivells de coneixement, capacitats i creativitat. Alhora, ens facilita l’accés ràpid a dades i coneixements, potenciant l’aprenentatge adaptat a cada persona i ajudant a resoldre problemes científics, ambientals o tecnològics. No obstant això, si ens tornem passius i dependents, correm el risc d’estancar-nos o perdre capacitats, encara que, des de la perspectiva d’un observador extern, l’ésser humà pugui aparentar el mateix nivell d’intel·ligència, tret que es produeixi un tall digital. En aquell moment sorgiria el problema.
La clau, com gairebé sempre, és utilitzar les IA sense acomodar-se, esforçar-se a aprendre de forma continuada, qüestionar-se les coses i exercitar les habilitats manuals, socials i cognitives sense delegar-les totalment a les IA. Així, podem potenciar el desenvolupament intel·lectual de cadascú sense perdre allò que ens fa humans davant l’adversitat o la complexitat.
